SEGRE

Creado:

Actualizado:

A banda de la col·laboració al negoci familiar, la meva primera experiència laboral va ser fer de cambrer a la revetlla dels Camps Elisis de Lleida, una nit de festa major. L’atzar i el destí van voler que fos a la guingueta de la Casa de Aragón, ves per on. I mira si la cosa va anar bé que el responsable va contractar-me en acabat per treballar els caps de setmana al Restaurant Aragón, al Segon Passeig de Ronda. El lloc no matava, però s’hi menjava bé. Hi vaig currar durant dos anys i l’experiència és de les que no s’obliden. Tanmateix, la vida ha volgut que la meva relació amb el país de Goya, les fruites confitades cobertes de xocolata i Sixena evolucioni, no sé si per a millor, però en qualsevol cas, aquella activitat dins del món del regionalisme aragonès de cap de setmana em dona una certa autoritat per parlar del que vull parlar.

A Lleida tot això de les cases regionals és un feu de vot socialista com també ho és el moviment veïnal. Els sociates ho saben i sempre hi han abocat, tant en un lloc com en l’altre, morterades de diners com a inversió segura i fiable, perquè són jardinets que sempre han donat fruits saborosos a manera de resultats electorals. No tinc ni idea sobre com funciona això a la resta de Catalunya, però intueixo que de forma no gaire diferent.

Els catalans podem arribar a ser molt pesats amb certs temes, però el que no fem és donar la tabarra amb les nostres coses festívoles i tradicionals arreu del món. I si ho fem, sempre és amb l’austeritat i la continència que ens caracteritzen. És per això que sempre m’he preguntat per què coi hem de regar amb quantitats ingents de calés públics les diferents fires d’abril que es fan a Catalunya, i perquè no fem el mateix, posem per cas, amb la festa del corder que els col·lectius musulmans organitzen i que em sembla molt més instructiva i saludable. No acabo d’entendre que té d’interessant això de la Feria de Abril quan tothom sap que l’original, la de Sevilla, és un cau de gent engominada amb vicis estranys i amb gustos dubtosos per vestir-se i per la música. Quina és la diferència entre una cosa i l’altra? Voldria que algú m’ho expliqués, i amb tota sinceritat ho demano. A Catalunya hi viuen força més musulmans que andalusos, però per alguna raó fosca que no sé veure, això no es té en compte.

tracking