Larespiració

Mentre regava els testos, he vist com, des d’una esquerda, sortia un dragolí i s’enfilava amb determinació per una paret impossible. Amb la seua pell rugosa, el seu moviment sigil·lós i la capacitat d’aparèixer i desaparèixer aquest fòssil viu evoca allò que és antic i reptilià dins nosaltres, humans.

El canvi climàtic ja té un efecte innegable sobre la salut dels lleidatans. Més de 1.800 atencions (en un mes) a Urgències de l’Arnau demostren que l’impacte no és teòric, sinó ben tangible. Des de 2019, data de l’informe que va elaborar la tècnica municipal Esther Fanlo, sabem que Lleida i el seu entorn és una àrea molt procliu a patir les conseqüències del canvi. Les temperatures han augmentat, les onades de calor són més agressives i suportem una atmosfera més asfixiant, amb episodis d’ozó i contaminació que posen en risc la salut, que incrementen l’ansietat, la dificultat per descansar a la nit i la sensació d’indefensió.

Jamieson Webster és una psicoanalista nord-americana que explora la intersecció entre la psicoanàlisi i l’experiència personal. En el seu llibre Sobre la respiració, acumula arguments i històries que demostren que respirar és alhora un fet biològic, emocional i polític. Parteix de la seua experiència com a nena asmàtica, bussejadora i terapeuta en una UCI durant la COVID, per subratllar la fragilitat i profunditat d’aquest acte. L’aire, abans inexhaurible, s’ha tornat un recurs dubtós. La contaminació i el col·lapse ambiental amenacen la nostra capacitat de respirar. Segons Webster, milions de morts es deuen a les partícules contaminants, enlloc no es compleixen els estàndards de l’OMS i això converteix la respiració en una qüestió política essencial per a la Humanitat. Quan l’aire es torna tòxic, la nostra capacitat de respirar esdevé una vulnerabilitat compartida.

Escanyar-se és tan característic de la nostra espècie com el llenguatge: ambdues coses provenen del mateix refinament anatòmic. Parlar i empassar comparteixen via i, quan fallen els mecanismes reflexos, ens podem ofegar.

Cada cop que ens escanyem, hauríem de recordar que la nostra superioritat comunicativa té un cost biològic real. La respiració sosté tota forma de vida conscient i és un recordatori persistent de la vulnerabilitat que ens constitueix.