Antifeminisme
La Fundació Irla ha publicat un informe sobre l’expansió de les retòriques reaccionàries i antifeministes entre la població jove de Catalunya. No es tracta d’un rebuig uniforme, però sí d’una fractura visible dins la mateixa franja d’edat.
Segons les dades, només el 29% dels nois de 16 a 26 anys manifesta interès per les mobilitzacions feministes, mentre que, en les noies, el percentatge arriba al 65%. D’acord amb el Baròmetre Joventut i Gènere de 2025, només el 26% dels nois es declara feminista, en contrast amb el 51,3% de les noies. El retrocés és notable si es compara amb xifres de 2021, quan el suport era d’un 60% entre les noies i d’un 35–40% entre els nois.
Aquests resultats són paradoxals. D’una banda, molts joves continuen considerant un objectiu la igualtat de gènere; de l’altra, una part important percep el feminisme com un discurs polititzat o una eina de manipulació. Prop de la meitat comparteix aquesta visió crítica, sobretot entre els nois. Manifesten sentiments contradictoris: adhesió als principis d’igualtat, però desconfiança envers les formes del discurs feminista.
Les enquestes indiquen que ha augmentat el percentatge de nois que creu que els homes estan desprotegits davant determinades situacions, o que s’ha erosionat la presumpció d’innocència masculina. Siguin o no fonamentades, aquestes percepcions alimenten una sensació d’inseguretat identitària en una etapa de la vida marcada per la incertesa.
L’entorn digital amplifica aquesta dinàmica. Els discursos antifeministes circulen a les xarxes, on l’humor i la polarització suplanten el debat argumentat. Seria, però, un error interpretar aquesta resistència com un retrocés general. Set de cada deu joves consideren la violència de gènere un problema social greu, però s’observa una dificultat creixent per construir relats compartits sobre la transformació dels rols de gènere.
Potser el repte no és tant convèncer com comprendre que la igualtat no s’imposa amb consignes, sinó amb espais de conversa exigents i honestos. Si volem evitar que aquesta fractura s’eixampli, caldrà escoltar les inquietuds dels joves sense renunciar als avenços aconseguits. El futur de la convivència entre homes i dones es dirimirà, en bona part, en aquesta capacitat de diàleg.
