L’esperit de Nadal

Sens dubte, un dels secrets de la felicitat és mantenir viu l’esperit infantil durant tota la vida. A mesura que ens fem grans, però, tot es complica, oblidem que la felicitat no és una fita, sinó un trajecte i, sobretot, una manera de mirar. Malgrat tot, cada any, quan arriba el desembre i als carrers s’encenen els primers enfilalls de llums, alguna cosa es desperta dins nostre i ens recorda que algun dia vam ser petits. Nadal té aquest poder de màquina del temps emocional: durant uns dies, ens deixa en penyora la mirada innocent de quan crèiem que tot era possible, fins i tot que un tronc alimentat a base de mandarines cagués monedes de xocolata, a força de cops de bastó i parenostres davant del pessebre.

Ja no existeix aquell món de quan érem petits; tot ha canviat tant que sembla que hagin passat segles en lloc de dècades. Tot i això, en qualsevol instant, de la cuina ens arriba una olor coneguda, un so familiar que ens retorna de cop a aquells temps quan la vida ens semblava un regal per obrir: algú ha encetat una capsa de neules, al foc bull la sopa de galets, els canelons es gratinen al forn. I ens emocionem quan ens adonem que encara ens commou veure un infant picant amb força el tió, i quan mira sota la manta, a veure què cau. I ens sorprèn que sovint el regal més senzill és el que té més èxit entre la mainada. Ens desconcerta que un dinar de família, amb tot el seu soroll i les converses creuades, tingui la capacitat d’aturar el món.

Al cap d’uns dies, canviarem d’any i cremarem desitjos amb cada gra de raïm. Sota el confeti, ignorarem els mals moments i esborrarem amb ball i cava qualsevol tristesa. L’endemà, ens prometrem canvis que abans d’un mes haurem oblidat en un bloc de notes acabat d’estrenar. Passat Reis, farem un salt al present: de nou, serem grans. L’esperit de Nadal s’haurà fos quan anem a la botiga a tornar alguns regals que no ens han agradat prou. Qualsevol diumenge de mandra desarem l’arbre a la caixa i el tió tornarà al traster. Segurament encararem l’any amb una barreja d’esperança i desencant per un món que sembla haver embogit, que ja no el reconeixem com a nostre. Com cada any, els infants tornaran a l’escola i els adults a la rutina, a la dieta i al gimnàs. Els dies ja seran més llargs, també més freds.