El pingüí viral
Aquests dies de desconcert ferroviari, s’ha fet viral el vídeo d’un pingüí que abandona el grup i s’allunya del seu hàbitat amb determinació. Sense mirar enrere, amb el cap cot i les potes lleugeres, amb l’aspecte d’oficinista enfadat amb el món, l’animal emprèn un llarg viatge cap a una zona inhòspita, on no trobarà aliment ni companyia i segurament cap possibilitat de supervivència. A les xarxes socials l’han anomenat pingüí nihilista i s’han fet milers de comparticions d’aquesta història vestint-la com a inspiradora, amb música èpica i missatges de transformació personal de l’estil de “quan tens clar el teu propòsit, la resta no importa” o “quan tens un desig tan gran, vas més enllà que el ramat” o “quan ja no tens res en comú amb el teu entorn, surt de la zona de confort.”
Certament, les imatges són emocionants, malgrat que la història real que hi ha al darrere fa que el missatge perdi sentit. Els pingüins, per naturalesa, viuen en bandades i solen ser fidels a una sola parella, per això, l’actitud de l’outsider que trenca amb el que s’espera d’ell res té a veure amb preteses ànsies de llibertat. El fet d’humanitzar els animals, i més encara quan parlem d’espècies salvatges en el seu hàbitat natural, porten indefectiblement a una interpretació errònia.
En aquest cas, el vídeo viral és un fragment d’un documental de Werner Herzog. Es tracta d’un reportatge sobre la vida a l’Antàrtida, tant pel que fa a la comunitat científica que hi treballa com pel que fa a la fauna que aconsegueix sobreviure en condicions extremes. L’autor ha explicat en diverses ocasions que el comportament anòmal del pingüí en cap cas és rebel·lia. Per això, hem de deixar a les faules el fet d’atribuir a les bèsties certes qualitats humanes que només es poden incardinar en el concepte de lliure albir. La natura és molt més crua: segurament, es va desorientar per alguna malaltia o per esgotament, perquè quan un animal ignora l’instint de supervivència mai ho fa per una elecció conscient o que tingui l’origen en el pensament filosòfic. En aquest cas, la conducta del pingüí no té res a veure ni amb sortir de la zona de confort, ni amb deixar-ho tot per emprendre, ni molt menys amb sacrificar la comoditat i la seguretat per anar a la cerca del que Aristòtil anomenava el fi superior.
