Tsundoku

Una de les culpes més plaents que ens turmenta als afeccionats a la lectura és la de comprar més llibres dels que podem llegir. Entrar en una llibreria és sentir-se com Odisseu provant de resistir el cant de les sirenes, per acabar caient en la temptació i tornar a casa amb uns quants exemplars sota el braç i amb una barreja agredolça de sentiments que fluctua entre la il·lusió i el remordiment. En realitat, sabem del cert que bona part d’aquests llibres acabaran a la pila dels pendents durant una temporada llarga. Algun potser no el llegirem mai i, amb el temps, l’enterrarem verge en el cementiri dels llibres oblidats, on dormirà anys i panys, potser eternament.

En català no tenim un mot per definir aquest comportament. En canvi, els japonesos, tan influenciats pel corrent minimalista, el denominen tsundoku, una paraula formada a partir de tsumu (apilar) i doku (llegir). Ben segur que l’obsessió per tenir el mínim d’objectes a casa té a veure amb la superfície limitadíssima dels apartaments nipons, i també amb la seva cultura d’ordre i neteja, la qual, sigui com sigui, cada cop s’adopta més a occident, també empès per la manca d’espai als habitatges, cada cop més cars i petits. Tanmateix, en un país en què es glorifica l’eliminació de tot el que és superflu, el tsundoku és un acte de resistència, perquè, d’alguna manera, els llibres no llegits també defineixen qui som, gairebé tant com els que hem llegit i rellegit.

La prestatgeria atapeïda no obeeix a algoritmes, al contrari, és caòtica, imprevisible. I alhora és una mena de biografia vital que ens retrata: conté la identitat lectora que forma part de nosaltres, del caràcter que hem adquirit amb els anys, dels interessos que ens han guiat, del que hem après i desaprès, del que hem gaudit o del que ni tan sols hem intentat. Els llibres abandonats són el recordatori que el temps és finit i nosaltres massa optimistes, perquè en comprar-los vam pressuposar que tindríem l’interès i l’energia per dedicar-los unes hores. De vegades, ens costa admetre que no viurem tants anys per llegir tot el que voldríem. Per això, els llibres no llegits també són portes encara per obrir, invitacions per acceptar. Cada títol que ens crida des de la pila és un repte, o potser tot és més simple i encara no ha arribat el seu moment.