Garbo
Un dels temes recurrents de la literatura i també del cinema és l’espionatge. Sense haver-hi de pensar gaire, de seguida ve al cap James Bond, el més fascinant dels espies de ficció de l’MI6 britànic, fruit de la ploma d’Ian Fleming. L’autor escrivia en la seva màquina xapada en or les aventures de 007, des de la seva mansió GoldenEye, a primera línia d’una formidable platja jamaicana d’aigües de color turquesa. Fleming es va inspirar en les seves vivències –va pertànyer a la intel·ligència britànica– i en la vida d’altres amb qui va tractar, com la del serbi Dusko Popov, un agent doble qui durant la Segona Guerra Mundial era conegut per la seva elegància i per gaudir d’una vida de luxe, mentre s’infiltrava en els ambients elitistes que li eren naturals per la seva procedència aristocràtica.
Un altre agent doble de la mateixa època va ser el català Joan Pujol Garcia, conegut internacionalment pel seu nom en clau, Garbo, i perquè va tenir un paper essencial en l’èxit del desembarcament de Normandia. Fa poc més d’una setmana, el 6 de juny, s’ha commemorat el 82è aniversari d’aquesta operació de guerra, coneguda com a “dia D”, la qual va marcar l’inici de l’alliberament de l’Europa de les urpes del nazisme. Amb una vida de novel·la, l’agent de l’MI5 Garbo va aconseguir enganyar Hitler, fent-li creure que el desembarcament tindria lloc al Pas de Calais. L’operació Fortitude, en què va ser clau Garbo, va consistir a crear un sistema d’engany a partir de transmetre als alemanys informació falsa molt detallada. Fins i tot va crear una xarxa de 27 agents ficticis. El cercle del Führer confiava en ell fins al punt de considerar-lo una de les seves fonts més fiables.
Joan Pujol no era un home sofisticat, ni tenia l’atractiu que l’imaginari col·lectiu entén que ha de tenir el protagonista d’un film d’espionatge. Segurament no brindava amb Bollinger. Tampoc conduïa un Aston Martin, ni es feia fer l’esmòquing a Savile Row. No tenia l’aura d’un playboy refinat, al contrari, era casat i tenia un fill petit. Tanmateix, va assolir l’excel·lència en l’art de l’engany fins al punt que Hitler, pocs dies després del desembarcament dels aliats, el va condecorar amb la Creu de Ferro. Sense l’actuació de Garbo, potser el món que coneixem hauria estat un altre indret molt més fosc.
