Escriure en llibertat

Són les meves dues autores mallorquines preferides i dues de les millors escriptores contemporànies en llengua catalana. Es porten mig segle d’edat entre elles. Els dies bons és l’única novel·la que ha escrit Aina Fullana i parla, des del punt de vista de tres membres d’una família, de la generació posterior al boom turístic, la que va caure seduïda per les drogues.

Igual que l’Antònia Vicens, va debutar molt jove amb una novel·la d’una maduresa sorprenent. La de Vicens és ja un clàssic de la literatura catalana, a 39º a l’ombra relata l’experiència pròpia en una indústria turística puixant en una Mallorca encara dominada per l’església catòlica.

Vicens explica que a finals dels 60 la van premiar i van cridar Antoni Vicens, quan va aparèixer una jove d’una vintena d’anys, el president del jurat, Joan Triadú, li va etzibar que “esperaven un home amb una prosa tan vigorosa”. Fullana diu que té una anècdota molt semblant, que quan la van premiar a ella, i d’això en fa només un parell d’anys, un dels membres del jurat també li va confessar que estava molt sorprès que qui recollia el premi fos una dona jove.

Totes dues tenen una altra cosa en comú, una confessió, no els ha agradat viure la Diada de Sant Jordi com a escriptores. Passar-la a Barcelona, que així de primeres diríem que ha de ser un somni fet realitat, es veu que va ser una gran decepció, més que una trobada als lectors va ser una topada amb la realitat d’una indústria editorial casada amb els escriptors mediàtics més que no pas amb la literatura. I el que fan Fullana i Vicens és literatura amb majúscules, el català amb què escriuen, català de Mallorca, és una llengua vivíssima en la seva ploma.

Amb gairebé 70 anys, Vicens es va posar a escriure poesia, assegura que va necessitar tota una vida per fer versos, i és de bon tros el més modern que podeu llegir avui dia. Està a punt de publicar, per cert, un nou poemari sobre la pau i la guerra.

Si demà no voleu caure en l’esclavitud de les novetats, us deixo per triar l’extensíssima obra de l’Antònia Vicens i l’única novel·la, esperem que en vinguin més, de l’Aina Fullana.

Les dues coincideixen que escriure per a elles és llibertat. Que passeu un bon Sant Jordi!