Massa, massa cotxes
El món es divideix entre les persones que deixen les coses de l’endemà arreglades abans d’anar a dormir i les que al matí amb lleganyes als ulls busquen el que necessiten per a la jornada. Jo soc del segon grup i segurament aquí ens enquadrem els procastinadors, els que deixem per a més endavant allò que s’ha de fer, perquè si tanmateix s’ha de fer inevitablement, ja ho farem. En fi, que al matí, amb la marca dels llençols a la cara, sovint quan encara no ha sortit el sol i la son mossega, cerco a l’armari què em puc posar. Sempre prèviament, faig una mirada a l’aplicació de la previsió del temps del mòbil. Abans dels smartphones, el mètode era més rudimentari, treure el cap per la finestra i tirar del record d’altres anys per intuir a quan podia arribar la màxima. El que no sabíem aleshores instintivament era la qualitat de l’aire. Ara el mòbil a Lleida diu, més vegades de les que voldríem, que és nociu. De fet, té el lamentable honor d’encapçalar el rànquing de les ciutats més contaminades de Catalunya. És cert que l’orografia i el clima hi juguen un paper important, enclotada i a l’hivern amb la boira col·locada a sobre com un tap, fa que estigui poc ventilada i la porqueria quedi damunt dels nostres caps sense moure’s i la respirem irremeiablement, però hem de tenir en compte que el trànsit és una de les principals fonts emissores de partícules contaminants. I a Lleida de cotxes, n’hi ha molts. Massa. Massa cotxes. Només cal sortir al carrer per veure-ho. Fa poc un titular d’aquest diari deia “Epidèmia d’embussos a Lleida: les retencions s’han propagat”. En una ciutat petita, on arribes a tot arreu en vint minuts, no està justificat que hi hagi tants vehicles. Quan hi ha episodis de contaminació greus, la recomanació és no fer activitats a l’aire lliure, però ningú diu que sigui el cotxe el que es quedi a casa. Fa poc, vaig estar de visita a Londres. Hi feia un fred gelador i tot i això em va semblar una ciutat sorprenentment amable. Hi havia poc renou al carrer, perquè hi havia pocs cotxes! Semblava que fos diumenge però era un dia laborable. Fa anys, l’ajuntament va limitar el trànsit rodat al centre de la ciutat. Potser enmig del caos ferroviari al país no és el millor moment, però si Londres ha pogut, segur que Lleida també ho podria provar, més enllà de la broma de la ZBE.
