Ser dona és perillós per a la salut
Si vostè té un moment, comentem un tema que vaig descobrir gràcies a un pòdcast –sí, així de moderna soc– on els companys de salut pública de la Paeria conviden a obrir el meló de la salut i el gènere... Una, innocent de mena, es pensava que seria un mar de roses i..., no.
És cert que les dones vivim més que els homes, casum l’os pedrer! Arribem als 86 i ells es queden als 80, de mitjana. Al llarg de la vida aguantem amb una mala salut de ferro durant 20 anys llargs. Ai, cabàs! M’expliquen des de la Comissió de Salut i Gènere de l’ICS que quan un home va al metge perquè nota un pes al pit, ràpidament se li fa un electro. A les dones, se’ls sol receptar algun ansiolític perquè no fos cas que sigui “cosa de nervis, senyora”. Llegeixo que si bé els homes tenen més infarts que les dones, la taxa de mortalitat per aquesta causa en homes és del 9%, mentre que en dones es duplica al 18%. Alça, Manela! Entre altres motius perquè les dones s’escolten poc i, abans de començar a córrer cap al metge, estenen la roba perquè “no serà res, jo no em poso mai malalta, mal caigui morta!”
Sabia vostè que els bustos humans on s’entrena la gent per allò de la RCP –sí, home! Allò del “Caaarga a 360! Fuera!”– són d’homes? Per tant, la fisiologia i la força que cal infligir en el model està basada en el gènere masculí. Per això, llegia, tantes dones arriben a l’hospital amb alguna costella trencada. Pim!
Al llarg de la història, la recerca biomèdica s’ha centrat en el cos masculí, concretament, home, jove, blanc, sa –allò del mujer, blanca, soltera, busca s’ha quedat a la ficció–. I es veu que les dones han estat sovint excloses dels estudis per por que el cicle hormonal distorsioni els resultats... Per tant, arribaríem a la conclusió que la medicació també està més ben quadrada pels senyors que per a les senyores i això es notaria en determinats efectes secundaris. Pam!
Doncs la broma costa, a nivell mundial, 7 trilions, amb t, d’euros anuals. De fet, cada euro invertit en la salut de les dones retorna multiplicat per tres al creixement econòmic, pum!, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
