Quin fum fa? Fa un fum fi
Si vostè té un moment, avui jugarem! Que no ha jugat vostè mai amb la contraportada d’un diari? Aguanti’m l’aigua del Carme! Fa temps que li dono voltes a una idea, però em passa que en cap cap cap el que cap en aquest cap meu. I avui, que anem obrint l’any i que a les cinc ja és fosc i a les sis tinc set, el càntir és buit, és nou i encara es deu, doncs dona per dir les coses com són, és a dir, que nou nous i una nou són deu nous.
Per això, a la història de la gallina tica-xica-mica, cama-curta i ballarica que va tenir set polls tics-xics-mics, cama-curts i ballarics sempre hi associo la imatge de quan era petita, al corral, duc pa sec al sac, m’assec on soc i el suco amb suc.
Llavors arribava ella. Ai, Antonieta tonta, amb tanta tinta tota t’untes, li deia, i començaven el debat tronat dels setze jutges d’un jutjat que mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no menjaran més fetge del penjat. I després venia ell, en Pinxo, que li va dir a en Panxo vols que et punxi amb un punxó? Punxa’m però a la panxa no! Mai, mai, no en trèiem l’aigua clara i acabàvem jugant amb la caixeta tan ben requinquilladeta que cap requinquillador no la requinquillaria millor. Ha arribat fins aquí? Bravo! Seguim!
De sempre s’ha dit que les coses són com són i s’hi posi com s’hi posi, cric, crac, catacrac, que no passa que no passa, cric, crac, catacrac, que no passa pel forat. Blanc o negre. Gros o prim. Dolç o salat. Jo soc de sal, pitjor ho té un llépol enllepolit per veure que qui el desenllepolirà un bon desenllepolidor serà.
En resum, tot és més fàcil perquè plou poc, però pel poc que plou, plou prou. No perdi de vista que qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa i sol ser el mateix que no veu el plat blanc pla que ple de pebre negre era i el plat blanc pla que ple de pebre està.
Per tant, espardenya, patunya, patenya, espardenyot, petit, petot: si vostè ha llegit aquesta Impostora de tirada, li dec un cafè i el meu absolut reconeixement. No cal sempre fer el ruc ros que s’estava al ras sense fer res, oi? Els embarbussaments són una eina antiestrès magnífica; no deixen pensar en res més. Ho ha comprovat, oi? Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
