Abril

Si vostè té un moment m’agradaria parlar de l’abril. Oblidada la Santa Setmana, entomem el quart mes de l’any. Dos dies i Nadal. −Martí, la pastilla!

Abril comença fort des del mateix dia u, que va ser quan, l’any 39, s’emetia el darrer “parte” de la Guerra Civil espanyola i començava el franquisme. Ara, amb la modernor, el primer d’abril és el Dia Internacional de la Diversió a la Feina. “Cosas veredes, amigo Sancho!” −No ho va notar? Malament! Abril és un mes que ens deixa en mans de la primavera i que, com diu la seva etimologia, aperire, obrir, ens obre a la renovació i a la floració. −Sí, als estornuts i a la ploració, també. Ho sabem.

Abril és un mes que s’associa a la deessa Afrodita que mana i disposa sobre l’amor, la bellesa, la sensualitat i la primavera. Li piquen els ulls, també, oi, criatura? Ai.

Cada any, a l’abril, hi ha la pluja de meteors Líridas que es produeix entre el 16 i el 25 d’abril i es pot veure des del terrat. Miri el cel, avui, carai! És bonic!

I goiti si té força el mes en curs, que fins i tot TikTok ha creat una tendència viral −busqui, busqui− anomenada “teoria d’abril”, que indica que estem en el mes ideal per a l’amor, la reconciliació i l’inici de noves relacions sentimentals. Que l’abril ho renova tot, diuen. Es veu que el març és punyetero; el mes que més gent se separa. Si vostè ha tingut un mal març, a l’abril tot passa. Si no té parella, esperi a l’abril, i si no vol parella, continuï esperant.

Un mes que d’uns anys ençà regala el nom preciós a algunes dones. També a l’abril hi ha Sant Jordi, que és una de les coses més reboniques que ens passen cada any, tot i que no hi ha manera que s’entengui que caldria fer festa, eh! Els carrers, la gents, els llibres, les roses, els dracs...

Tot, o molt de tot, acaba sempre entre les pàgines d’un llibre o en el record d’algú que va tenir la destresa i la sensibilitat d’escriure allò que altres no sabríem ni anomenar. No l’hi sé dir. Potser tot és culpa de Machado: “Abril florecía frente a mi ventana. Fue otro abril alegre y otra tarde plácida. El balcón florido solitario estaba...” Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.