La veritat

Si vostè té un moment, avui que s’acaba l’agost i que ja podem donar el dol per dat, li proposo una mica d’introspecció per parlar d’una cosa tan sobrevalorada com és la veritat. Sí, vaig forta avui.

No és que li proposi mentir –ja en vam parlar de la mentida, a ritme de bolero fa unes setmanes–, perquè les mentides tenen les potes molt curtes i per mentir se n’ha de saber molt, perquè si no tot queda en una sapastrada ridícula, però què és la veritat? Y tu me lo preguntaaas... El diccionari diu que és la conformitat amb allò que és, ha estat o serà. Uau! Recorrem als clàssics, que la toquen molt. Aristòtil: “Dir del que és que no és, o del que no és que és, és fals; mentre que dir que el que és és, i que el que no és no és, és veritat.” Xupitoooooo!

Comencem a notar que buscar la veritat sobre la veritat esdevé tot un repte. Sant Tomàs d’Aquino explicava que la veritat seria l’adequació entre l’intel·lecte i la cosa, és a dir entre el pensament i la realitat.

Hi ha qui es creu en possessió de la veritat, però la veritat és una mica com la raó, tothom es pensa que la té quan és un bé escàs, subjectiu i qüestionable. En aquest punt, podríem ser molt del team Nietzsche que qüestionava la cosa aquesta d’una veritat absoluta i objectiva, i apuntava que potser es tractava més d’un conjunt de perspectives i construccions humanes. Doncs sí, miri. Millor.

Llegeixo que si parlem de sinceritat quotidiana, hi ha estudis que indiquen que la majoria de les persones tendeixen a dir la veritat gairebé sempre, fins al punt que un 70% afirmen que no han dit cap mentida en les últimes 24 hores. Curiós, oi? Sobretot en un moment històric en què la veritat queda sovint soterrada per la filosofia fake. Hi ha tantes coses sospitoses de ser una bola tan gran com una roda de carro. Per tant, la veritat hauria de ser el consens, la utilitat, la coherència, la bona fe, l’honestedat o la sinceritat... Al llarg dels anys, hi ha hagut moments en què la veritat ha fet canviar el curs de la història. Pensi vostè en el tema dels papers del Pentàgon o el famós Watergate... A casa nostra? Costa més, sí, bastant més. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.