Sense llum, sense veu
Ahir llegia unes xifres esfereïdores. Prop d’1,4 milions de persones, sobretot dones, pateixen pobresa energètica a Catalunya. És a dir, que no poden mantenir els seus habitatges a la temperatura adequada, ni calefacció ni ventiladors. La tarifa elèctrica ha augmentat un 146% des del 2010. Una xifra que no es pot compensar per les pujades de les pensions i sous dels últims anys. I ens hem oblidat de com la pobresa energètica té un impacte directe en la vida i la salut de les persones. I no només em refereixo a casos extrems com el de la Rosa, aquella senyora de Reus que va morir quan la seva casa es va incendiar perquè la il·luminava amb espelmes. Ho dic perquè cada vegada és més evident que els determinants socials de salut són clau, i cada cop mostren més que la salut no només depèn de grans infraestructures sanitàries, sinó en les condicions de vida de les persones. El sistema sanitari només suposa el 20% de la salut poblacional. Per això en països com els Estats Units, tot i invertir molts diners en grans Hospitals, la seva esperança de vida és menor que per exemple la nostra. S’ha demostrat que la salut de la població depèn en un 40% de les seves condicions socials (incloent-hi l’educació i els seus ingressos econòmics) i un 30% de la possibilitat de tenir una vida saludable. És difícil tenir una alimentació saludable si no podem cuinar o no podem mantenir productes frescos. Per això, moltes persones es veuen abocades a comprar ofertes de productes poc saludables que ofereixen la majoria de grans supermercats. Fins ara no he vist mai ofertes de fruita fresca a 1 €. La majoria són galetes i dolços industrials. Res passa perquè sí. Si el país es va paralitzar perquè vam estar 12 hores sense llum, imaginem què pot suposar viure cada dia en aquesta situació de vulnerabilitat. I mentre això passa aquí, a milers de quilòmetres, a Gaza, nens i nenes sobreviuen sense llum, sense aigua, sense casa i amb les bombes com a única companyia constant. Quina salut els espera? No es tracta de comparar dolors, sinó de recordar que la pobresa energètica –aquí i allà– mata en silenci. No ho fa de forma ràpida, sinó minvant la salut de la població dia rere dia, fent-la més vulnerable, més invisible i sense forces per alçar la veu.
