La saviesa que no crida

Aquesta setmana s’han incorporat els nous residents que es formaran durant els propers anys als centres d’atenció primària i als hospitals del nostre territori. Amb una xifra rècord de més de 80 professionals, aquesta nova fornada confirma la consolidació de les nostres unitats docents com a espais de referència per a la formació sanitària. Parlem de metges, però també de psicòlegs, farmacèutics i infermeres. De fet, avui els parlaré de com les guàrdies a urgències, tot i ser estressants, són un lloc d’aprenentatge molt important. Els inicis no són fàcils. Aprendre a deixar-se ajudar, a escoltar els qui fa anys que hi són, a reconèixer el valor de l’experiència –sigui quin sigui el càrrec o la funció– és un dels primers exercicis d’humilitat i creixement professional. I com que res passa perquè sí, aquesta setmana es va jubilar una persona que ha estat clau en la formació de molts estudiants i especialistes de Lleida: la Blanca Roca. Una infermera que ha estat al CAP de l’Eixample i que s’ha convertit en una referent. Sempre rodejada d’estudiants i persones que volien aprendre d’ella. Hi ha persones que són molt importants en el camí que fem mentre ens formem. Persones que ens ensenyen el model de professional que voldríem ser. I en el meu cas, per a mi una d’elles és la Blanca. Ella, més enllà d’ensenyar-me a treure sang, a fer cures, o a fer recanvis de sonda, em va fer veure la importància de seure al costat del pacient que acompanyem en un dol o davant d’una situació delicada. Em va inculcar el respecte amb què he d’afrontar les visites als domicilis dels pacients, quan ens obren les portes de casa seva. Sempre amb un somriure, sempre disposada. Humil, discreta, amb aquella saviesa que no crida, però que marca. Mai la vaig veure perdre els nervis. Ella feina equip amb el doctor Sagrera, amb qui vaig fer la meva residència fa més de deu anys. I, amb els anys, s’ha convertit en un model. Estic segur que els seus pacients la trobaran a faltar, però s’ha guanyat canviar d’etapa. I gaudir encara més de la família. Ella s’ha passat totes les pantalles de la infermeria, i ho ha fet amb nota. En molts de nosaltres ha deixat sembrada la llavor del servei als altres i de la vocació com a motor de la nostra feina.