El llimoner

Sembla que en les setmanes d’estiu, especialment a partir d’aquesta, no passin coses, o les que passin tinguin poca transcendència. Tot i això, tal dia com avui però de fa 111 anys començava la 1a Guerra Mundial. Deu ser que la calor exalta els ànims. La Gran Guerra, com es va conèixer durant molt temps fins que vam ser capaços de fer-ne una altra pitjor 20 anys després. Molt pitjor, i precisament els que més van patir en aquesta segona batalla ara estan realitzant una cruenta batalla diària amb la població de Gaza. Però també aquesta setmana s’han complert 150 anys del naixement d’un dels poetes més grans que ha tingut el nostre país, Antonio Machado, que davant la seva denúncia constant contra les injustícies va haver d’exiliar-se i morir tot just passada la frontera. Machado és famós pel seu “Se hace camino al andar” però en un programa recent sentia que la seva infància va marcar la seva obra. I recordava un llimoner, en un pati desert, ple de llimons com a imatge idíl·lica davant el fred de l’hivern. Tan senzill i quin impacte va tenir en el petit Machado. Quins records tindran els nens i nenes de Gaza? Quina credibilitat tindrà Europa per tornar a parlar de pau, quan ens estem girant d’esquena a aquesta massacre retransmesa en directe, sense pudor per part d’Israel? Simplement oferint paraules buides per aparentar. Res passa perquè sí, i portem una setmana amb una competició a veure qui ha falsificat més títols del seu currículum. Per aparentar bagatge acadèmic. Quan no hi ha millor currículum que l’honestedat i la feina feta. Sempre he cregut que haver realitzat màsters i carreres no és garantia d’exercir correctament les tasques de funció pública. Però sí que ho és la humilitat per a rodejar-se dels que més saben per a prendre les millors decisions. Però aleshores reconeixem la nostra vulnerabilitat, i tornem de nou a la necessitat d’alguns d’aparentar constantment. I és que tal dia com avui també es van casar Lady Di i Carles d’Anglaterra, exemple màxim de basar-ho tot en l’aparença, i ja vam veure que molt bé no va acabar. Potser, en comptes d’aparentar, hauríem de tornar a mirar aquell llimoner solitari, com feia Machado, i aprendre a veure bellesa i veritat en el que és petit, senzill i real.