La bala i l’Algoritme

Aquest cap de setmana ha fet 40 anys de l’assassinat d’Olof Palme, primer ministre de Suècia, mort a trets mentre tornava del cine. El cas continua sense culpable ferm: quan el 2020 la fiscalia va assenyalar un sospitós probable, aquell home feia 20 anys que era mort, i el cas es va tancar sense judici. Palme havia estat defensor de la pau, de la justícia social i d’una Suècia que volia ser terra d’acollida per als perseguits. I és difícil no sentir la punxada de la coincidència: en l’aniversari de la seva mort, el món torna a mirar cap a l’Orient Mitjà amb el cor encongit després d’un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, amb conseqüències encara imprevisibles –sobretot, com sempre, per a la població civil. Però com que res passa perquè sí, la història no es dona per vençuda. A Estocolm, un grup d’investigadors està intentant que la intel·ligència artificial ajudi a rellegir milers de documents del cas Palme, buscant pistes que l’ull humà no ha sabut veure. Potser no servirà per “resoldre” el magnicidi, però sí per aclarir si va ser un fet aïllat o si hi havia interessos més amplis darrere d’aquella bala. I avui, mentre Europa remena els seus fantasmes, nosaltres expliquem al Mobile World Congress una altra cara de la intel·ligència artificial: la que pot ajudar a ordenar l’assistència urgent. Fa temps que diem que a Urgències atenem una part important de consultes de baixa complexitat, que podrien resoldre’s amb rapidesa i bona qualitat al CUAP. Des de fa poc més d’un any, disposem d’una eina basada en IA que orienta el ciutadà sobre quin recurs és el més adequat segons el motiu de consulta. I els primers resultats apunten a una reducció significativa de les urgències de baixa complexitat. Es diu ràpid, però veníem de quatre anys d’augment sostingut d’aquest tipus de demanda: el pacient s’enfada perquè espera (i és lògic: nosaltres prioritzem el risc vital), i el professional es desgasta perquè Urgències és, sobretot, el lloc on hem de poder atendre la patologia greu. Tant de bo aquest model es consolidi. Que des de Lleida puguem ser pioners a l’hora d’ordenar l’assistència urgent al territori. I que així guanyem mans i espai per a la nostra missió: reservar Urgències per a qui no pot esperar.