El sistema ens fa viure més

Aquest cap de setmana ha fet 40 anys de l’aprovació de la Llei General de Sanitat. Una llei impulsada pel ministre Ernest Lluch que va suposar un canvi fonamental en l’assistència sanitaria al nostre país. Una llei estructural de la nostra democràcia i que va suposar la creació del Sistema Nacional de Salut. Va impulsar una sanitat basada en uns principis que avui són evidents però que aleshores eren transformadors: universalitat, accessibilitat, descentralització, promoció de la salut i prevenció. També va afavorir una atenció primària moderna, els equips multidisciplinaris i una visió integral de la salut. Elements que van convertir el nostre sistema sanitari en una de les grans bases de l’estat del benestar i en l’enveja de molts països. Però han passat 40 anys, i tothom parla de la necessitat de repensar el nostre model. Entre altres coses perquè a l’any 86, l’esperança de vida en néixer era de 76,6 anys, i avui ja supera els 84. Hem passat de tenir un 2,5% de persones de 80 anys o més a prop d’un 6,15%. Aquesta xifra és un èxit del mateix sistema. Però també pot tensionar-lo fins al límit si no som capaços d’adaptar-lo i transformar-lo. I com que res passa perquè sí, avui es celebra el Dia Mundial de la Salut en el Treball. I voldria fer esment d’un fet que pot semblar obvi, però que massa sovint oblidem: qui ha d’atendre aquesta població són els professionals sanitaris. Professionals que, malauradament, presenten nivells d’esgotament i desgast cada cop més elevats, perquè sovint segueixen treballant amb normes i organitzacions del 1986. La població ha canviat, però els professionals també. I un element fonamental de la sostenibilitat del nostre sistema són tots aquests professionals. La nostra recerca mostra que els sanitaris al voltant dels 40-50 anys són els més cremats. La combinació és perillosa, un model que ha complert però necessita canvis profunds, i uns professionals amb una llarga vida laboral per davant i que no es senten valorats. Deia Einstein que si vols obtenir resultats diferents no pots continuar fent el mateix. Cal posar-s’hi. I en aquesta transformació hi ha un actor que ha de ser fonamental: la ciutadania. Aliats dels professionals i defensors de la millor sanitat pública.