Les mans
Avui és el Dia Mundial de la Higiene de Mans. Una acció tan senzilla per part dels professionals sanitaris pot suposar una millora assistencial important i prevenir moltes infeccions. Només cal recordar el paper que van tenir les solucions hidroalcohòliques durant la pandèmia de la covid-19 per reduir la transmissió del virus. Però allò que ara ens sembla una obvietat no ho era gens a mitjan segle XIX. L’any 1847, el metge hongarès Ignaz Semmelweis va proposar que els metges que atenien parts no ho fessin sense haver-se rentat abans les mans, especialment si venien de realitzar autòpsies. Aquella proposta, aparentment inofensiva, no va agradar gaire. Insinuava una cosa incòmoda: que les mans dels metges podien ser brutes. Però les dades el van ajudar. Quan a l’Hospital General de Viena es va introduir el rentat de mans amb una solució de calç clorada, la mortalitat per febre puerperal va caure de xifres properes al 18% al 2%. Casualment, avui també se celebra el Dia Internacional de les Llevadores. Res passa perquè sí. Semmelweis, però, no va ser escoltat. Va ser ridiculitzat, apartat i acabaria confinat en un hospital psiquiàtric, obsessionat perquè ningú feia cas del seu descobriment. Moriria el 1865, sense saber que, gairebé al mateix temps, un cirurgià britànic, Joseph Lister, començava a demostrar que la neteja correcta d’una ferida podia canviar radicalment el pronòstic d’un pacient. L’agost de 1865, Lister va tractar amb àcid carbòlic la fractura d’un nen d’11 anys que havia estat atropellat. El nen va evitar la infecció i va poder recuperar la cama. L’endemà moria Semmelweis. El 1867, Lister publicaria a The Lancet els seus treballs sobre el principi antisèptic en cirurgia. Aquell canvi es considera un dels inicis de la cirurgia moderna. A finals del segle XIX, l’asèpsia i l’ús de guants començaven a formar part d’una nova manera d’entendre la medicina. I avui, més de 150 anys després, seguim recordant la importància d’un gest tan senzill i tan decisiu. Rentar-se les mans resumeix tota una cultura professional: seguretat, humilitat, prevenció, responsabilitat i respecte per la persona que tenim davant. Com ens recorda enguany l’OMS, poques accions tan petites han salvat tantes vides com aquesta.
