Alça la mirada

No sé si han vist una pel·lícula que es diu No mires arriba que es va estrenar el 2021 on dos astrònoms descobreixen un cometa que va cap a la Terra i la classe política i mediàtica desvia l’atenció demanant a la gent que no mirin al cel perquè no siguin conscients del problema que ve. No els hi explicaré més, però recomano que la mirin. Aquesta setmana és difícil demanar a la gent que no mirin al cel. Portem setmanes parlant de l’eclipsi de Sol, total a les nostres terres, que ens sumirà en la foscor durant uns segons passades les 8 de la tarda. Un fenomen que no es veia al nostre país des de fa uns 100 anys. Però que ens recorda que malgrat el que passi a la Terra, el Sol segueix realitzant els seus cicles indiferent als habitants del planeta. Davant la rellevància de l’esdeveniment s’han realitzat campanyes de sensibilització i facilitat ulleres que puguin protegir la vista de les persones que vulguin mirar cap al Sol. Escrivint aquestes línies, no he pogut evitar pensar que tot just fa unes setmanes en la visita del papa Lleó XIV al nostre país el lema era “Alça la mirada”. Tot el contrari del que recomanava la pel·lícula protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Meryl Streep. Serà casualitat? Res passa perquè sí. Però, a més, demà és el Dia Internacional de la Joventut. Potser aquest missatge és especialment rellevant per als més joves, però no només. Que no deixin d’alçar la mirada. De mirar més enllà. De preguntar-se el perquè? Més enllà de la vinculació amb l’eclipsi solar, amb l’excusa d’aquest fenomen astronòmic, podem, ni que sigui per uns dies, recuperar el missatge d’alçar la mirada de terra. De deixar de mirar-nos només a nosaltres mateixos. Però també d’alçar la vista dels dispositius mòbils que portem davant. En les últimes setmanes he vist i presenciat ensurts al carrer perquè la gent camina constantment mirant el seu mòbil mentre va pel carrer i molts cops, a més, amb auriculars, fet que dificulta encara més la seguretat de molts vianants. Potser ens estem acostumant massa a caminar amb el cap baix. Per tant, aprofitem l’eclipsi per tornar a alçar la mirada, per veure més enllà. I sobretot, no deixem que ningú ens convenci que és millor no mirar la realitat que tenim davant. Ens agradi o no.