Governar o dirigir?

A l’estiu més enllà de llegir llibres (el meu gènere literari preferit és la novel·la històrica) aprofito per revisar articles acadèmics que em poden servir per al proper curs, o que per la seva temàtica no són imprescindibles per al meu dia a dia. Per això avui volia compartir un article que es va publicar al maig a la revista Governance que intenta respondre la pregunta: si un/a Ministre/a de Sanitat és metge, pren millors decisions per al sistema sanitari? Doncs depèn. L’article conclou que alguns resultats sanitaris milloren amb responsables amb formació mèdica, però d’altres no. Hem tingut ministres de Sanitat, com Ernest Lluch, que sense ser metge va canviar el sistema sanitari espanyol. I també hem vist consellers de Salut que, tot i ser metges, van demostrar no ser bons gestors ni polítics. He aprofitat aquest article per compartir una reflexió fruit de converses als dinars i trobades d’aquests dies, sobretot en parlar de la gestió dels incendis o la crisi de Ceuta: quins responsables polítics volem? Sembla lògic pensar que el millor per a la gestió d’un determinat àmbit ha de ser algú amb coneixement i capacitat tècnica. Però si tots els responsables són tècnics i amb experiència, quin paper tindrà la consellera o el ministre? Si totes les decisions estan basades en evidència i criteri tècnic, on quedarà la política? Crec que l’equilibri no és fàcil. A finals de juliol la Generalitat va aprovar el Projecte de Llei de la direcció pública professional, que promou que els càrrecs directius públics s’ocupin per mèrits, que s’avaluïn en base a resultats i que tinguin mandats de 7 anys. I així evitar que cada cop que hi hagi un canvi de govern, i de partit, hagi de canviar tota l’administració. És un primer pas per a saber qui ens ha de dirigir, però com a societat potser ens falta fer-nos la pregunta de qui volem que ens governi. Perquè una cosa és governar i una altra, dirigir. Aprofitem l’estiu per a reflexionar-hi, perquè quan sigui el moment de respondre, ens agafi pensats. Perquè després veiem com als Estats Units les decisions polítiques han canviat les recomanacions del calendari vacunal infantil malgrat l’oposició de la comunitat científica. Tot té conseqüències, ja que res passa perquè sí.