Sis segles cuidant

Portem un estiu amb continus terratrèmols que han generat molts morts, ferits i persones que encara estan desaparegudes. També era estiu, de fet tradicionalment s’ha situat la nit del 24 d’agost però de l’any 79, quan el volcà Vesuvi va entrar en erupció i va sepultar les ciutats de Pompeia i Herculà. Encara avui ens fascina la història que va quedar coberta de lava i cendra, fins que un enginyer espanyol, sota les ordres de Carles III, rei de Nàpols, va trobar les restes. Com que res passa perquè si, avui també volia parlar d’un altre rei de Nàpols, Alfons el Magnànim. Bé, concretament de la seva dona, la reina Maria de Castella, que va quedar encarregada de gestionar el regne del seu marit mentre estava fora. Aquesta reina, tieta de la futura Isabel la Catòlica, va signar tal dia com avui, però de 1453, l’autorització per a construir l’Hospital Santa Maria. Els paers de la ciutat ja tenien l’autorització del papa Eugeni IV, però faltava el suport de la corona per a la seva construcció definitiva. La col·locació de la primera pedra va ser una festa, i la reina va atorgar al nou Hospital les mateixes característiques que l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L’Hospital es va crear per atendre malalts i pobres. Amb vocació pública i per substituir les diferents fundacions i petits hospitals que feien aquesta tasca a la ciutat. Per tant, fa gairebé 600 anys, a Lleida ja es va entendre que calia concentrar esforços i recursos per millorar l’assistència de totes les persones que ho necessitaven. Aquest hospital va mantenir la seva activitat fins que fa poc més de 100 anys es va traslladar a la ubicació actual. L’Hospital Universitari de Santa Maria s’ha convertit en un centre assistencial de referència no només per a la ciutat sinó també per al territori. Amb equips assistencials que són referents en àmbits com l’atenció a la cronicitat, la salut mental i els trastorns cognitius, entre d’altres. Han passat gairebé sis segles, han canviat els edificis, els tractaments i la manera d’entendre la medicina. Però hi ha alguna cosa que continua intacta: la voluntat d’atendre qui ho necessita. Potser aquest és el millor llegat d’aquell Hospital de Santa Maria que Lleida va decidir construir en plena edat mitjana.