L’altra reforma educativa

Avui comença el curs, després de dies de nervis, de preparar el material, la roba i els llibres i, a poc a poc, de tornar a la rutina que ens acompanyarà fins al juny vinent. Avui també tornen les reivindicacions del professorat, legítimes, aturades durant setmanes i que marcaran aquest inici de curs. En la reforma i transformació que caldrà fer del sistema educatiu, crec que també haurem de pensar en com promovem estratègies reals de conciliació per a les famílies. Les escoles són un element fonamental per al present i el futur de la nostra societat. Però l’educació dels nens i joves va molt més enllà del que passa a les aules. Les famílies hi tenen un paper fonamental i, per tant, també haurien de formar part de l’equació. Poques famílies disposen de les mateixes setmanes de descans que té el calendari escolar. Les alternatives són estades i casals sovint a preus molt elevats, la sobrecàrrega dels avis o la renúncia laboral mitjançant reduccions de jornada o permisos no retribuïts. Mentre reclamem que els nens passin més temps amb les seves famílies, continuem sense oferir solucions suficients perquè això sigui realment possible. La majoria de famílies continuen fent malabarismes per afrontar aquesta realitat que no hauríem de deslligar del debat sobre com organitzem una societat que afirma que els infants són una prioritat. Perquè la realitat social de Catalunya ha canviat, i molt, durant els darrers anys. I canviarà més. També ho ha fet la realitat de les aules. Aquest inici de curs ens torna a recordar la manca d’adaptació de molts centres a les elevades temperatures que han de suportar alumnes i professionals. Caldrà trobar-hi una solució raonable perquè aquest fenomen és lluny de desaparèixer. L’educació és un dels grans pilars de l’estat del benestar i requereix un debat profund de tota la societat. És garantia d’igualtat d’oportunitats, d’inclusió i també de convivència democràtica. Les societats que tindrem demà es comencen a construir avui, dins i fora de les aules. Recordin que res passa perquè si, i mentre discutim sobre el model educatiu, tornem a veure enaltiment del feixisme als nostres carrers i atacs a periodistes. I cal recordar que educar és molt més que ensenyar matemàtiques o llengua.