Era allí

Cada cop que vaig a la platja i miro l’horitzó penso en la quantitat de coses que durant segles hem estat incapaços de veure i que, tanmateix, ja eren allí. Com van poder saber al segle XV que realment la Terra era esfèrica? Estem en un moment en què la gent necessita evidències per a creure en tot, i només opinions sense fonament per perdre tota la confiança. De fet, encara avui hi ha persones que defensen que la Terra és plana. Els coneguts com a terraplanistes, sense cap mena d’evidència, aconsegueixen a poc a poc que es parli d’ells, i que fins i tot algú es pregunti, i per què no? Com que res passa perquè sí, demà farà 180 anys que Johann Galle va veure al seu telescopi per primer cop el planeta Neptú. El més curiós del cas és que ja feia anys que altres astrònoms havien calculat matemàticament on havia de ser. I apuntant amb el seu telescopi al lloc precís, va descobrir un nou planeta. Sense haver-ho vist mai, tenia el convenciment que allí hi trobaria alguna cosa. Perquè així ho apuntava la ciència i els estudis matemàtics previs a l’observar l’òrbita del planeta Urà. Imaginin la satisfacció de l’astrònom berlinès, que amb uns recursos tecnològics escassos va descobrir el vuitè planeta i el més llunyà del Sol (ja saben que Plutó va caure de la llista de planetes el 2006). A Espanya per aquells dies estàvem en altres històries, ja que a Catalunya començava la 2a guerra carlina i a Madrid faltava poc perquè la reina Isabel II es casés amb el seu cosí Francesc d’Assís de Borbó. Qüestions més mundanes. El mètode científic es basa a qüestionar el que coneixem, però en base a dades objectives i fets demostrables. Em sap greu que es desvirtuï la pregunta com a motor de la curiositat. I de la recerca. Perquè per a què preguntar-nos el perquè de les coses si no ens creurem la resposta? La ciència no ens demana que creguem. Ens demana que acceptem provisionalment allò que les dades demostren, fins que unes dades millors ho contradiguin. Per això cal seguir preguntant i dubtar. Intentar-ho una vegada i una altra. Galle no va haver de creure cegament que Neptú existia. Va fer una cosa molt més interessant: va confiar en les dades que tenia per apuntar el telescopi allà on deien que havia de mirar. I Neptú era allí.