El meu Ramon Llumà

Ramon Llumà era un manyà propietari d’un taller de calefaccions passat a ser alcalde. Era sorrut, solsoní de pedra picada, irònic, audaç, independentista català en temps que això es deia i es duia poc, afable i jupiterià alhora, transgressor, directe, i amant de les tintoreries quan l’ocasió es presentava. El devia conèixer l’any 1984 o 85, quan ell ja portava un mandat com a flamant Batlle de Solsona, vila on havia nascut el 1935, i començava a crear-se una aura de persona conseqüent, referent per a força gent, i atípic independentista en un partit d’ordre, però no per això menys estimat pels seus conciutadans, que li renovaren la confiança durant vint-i-quatre anys, que aviat és dit!

Història viva de la política solsonina i catalana des del 1979 fins al 2003, es convertí en un dels personatges determinants de la comarca del Solsonès durant un dels períodes en què més s’ha transformat en la seva història recent. La seva passió i interès pel progrés del Solsonès el va dur a ser el primer President d’aquest organisme, en concret des del 1987 fins al 1992.

De fet, i juntament amb el Bisbe Antoni Deig, Llumà fou un dels personatges solsonins que més projecció van tenir a Catalunya, especialment des de l’episodi de la bandera espanyola desapareguda del balcó consistorial per tal d’emprendre un llarg camí, fet a pas lent, cap al servei de bugaderia corresponent. Com a independentista convergent va ser un pioner i, a fe de Déu, que ho va ser i fer a la seva manera.

Aquesta projecció feu que també fos diputat al Parlament de Catalunya en la legislatura que va anar del 1999 al 2003, i que fou també la darrera del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol com a President de la Generalitat.

Pujol i Llumà es buscaven, buscaven el contacte, a vegades se les tenien, però cadascun d’ells sentia una admiració i una estima per l’altre, una estima que fou benèfica per a ambdós en els respectius camps d’activitat.

No en va l’estima per Solsona, el comarcalisme i el sobiranisme van ser sempre els estendards que van propulsar la trajectòria personal i política de Ramon Llumà. En aquest sentit cal destacar que entre les activitats que va tirar endavant en defensa de la identitat catalana, hi podem comptar la seva participació de cara a la introducció de Cavall Fort i del diari Avui, en temps que s’havia d’anar per casa i saber a l’avançada del peu que calçaven a Solsona... per si de cas.

Com a lluitador constant per les llibertats nacionals, fou un dels promotors de la campanya “Un país, una bandera”, i ho feu tot just arribat a l’Alcaldia, cosa que no li va escatimar enfrontaments amb el governador civil de l’època. Però la lluita venia de lluny, perquè ja havia estat el primer cap d’agrupament de l’escoltisme a Solsona, que va arribar de la mà de dos claretians.

A més d’aquest vessant patriòtic, cal destacar que fou un Batlle eficaç. A ell es deu l’abastament d’aigua a Solsona i l’impuls a la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès; la redacció de les Normes subsidiàries de planejament, que va posar fre al creixement anàrquic de la Vila; la recuperació del nucli antic; la urbanització de carrers i places; i la construcció d’equipaments municipals com el complex poliesportiu o el Teatre Comarcal, la recuperació del Jutjat de Primera Instància o l’obertura de l’Institut de Batxillerat Francesc Ribalta, l’adequació de locals per a les entitats, etc., etc.

Com a President del Consell Comarcal va aconseguir que el pantà que s’havia previst ubicar a Sorba es construís a la Llosa del Cavall; també va empènyer per crear un Centre d’Atenció Primària que, encara avui dia, és un cas únic a Catalunya; la creació del parc de maquinària; la construcció del dipòsit comarcal de residus; la millora de la carretera de Bassella; la construcció de la variant de Solsona; i la reivindicació de la carretera de Solsona a Guissona. Sota la seva presidència es va adquirir el cèntric i noble edifici de l’Hospital d’en Llobera, que va esdevenir la seu del Consell. Fou també l’impulsor de les bases per a crear una potent estructura de serveis socials, mancomunada entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal.

L’any 2003 va abandonar la política activa, i va morir el 2016 a Solsona, víctima d’un càncer que no va poder superar. El seu traspàs va causar commoció a Solsona i a tota la comarca i l’Ajuntament va decretar un dia de dol; que el pregoner, acompanyat de dos agutzils, anunciés la defunció quan es fes fosc, i va autoritzar el ball de l’Àliga davant del fèretre per a rendir públic homenatge a Ramon Llumà i Guitart, un homenot del Solsonès i de tot Catalunya.