Mentides i mentiders
Les amigues es tornen a trobar. Avui, no hi són pas totes. Una té angines, una altra grip, unes quantes gaudeixen d’una bona bronquitis. Aquest carrusel de temps, ara calor, ara fred, ara pluja, ara vent, provoca tota mena de malalties respiratòries i elles no n’estan pas exemptes. Així i tot, les que no moquegen ni tussen es donen cita, com cada setmana, al voltant d’una taula a vessar de brioixeria, cafès i tes.
La Carme enceta la conversa: “Cada cop em sento més immersa en l’era de la desinformació. Sembla com si hi hagués una carrera generalitzada de veure qui la diu més grossa. Si amb alguns mitjans de comunicació tradicionals ja sabem que la informació que rebem és esbiaixada, allò que no té ni nom és el que ens arriba a través de les xarxes socials, on sembla que tot està permès. La mentida constant i continuada, l’engany, les faules, les suposicions i les mitges veritats, tot va a l’ample, sense que ningú hi posi fre. I el més terrible de tot plegat és la quantitat d’adeptes que aconsegueixen falòrnies tan desbaratades com que la terra és plana. Cada vegada que es parla dels terraplanistes em pregunto què pensarien Aristòtil o Eratòstenes si aixequessin el cap, quan al s. III aC ja es van adonar que la terra era rodona.”
La Júlia continua amb el mateix to de conversa: “Les mentides i les mitges veritats han existit sempre. El problema, ara, és la seva universalitat. La rapidesa amb què s’expandeixen. L’extensió que poden arribar a tenir. Com, no sempre positivament, poden influir en l’opinió pública. I si, a sobre, ho adobem amb la intel·ligència artificial, ja hem begut oli. On acaba la veritat i comença la mentida? Tenim eines per protegir-nos-en? Si als adults l’experiència no ens salva de les engalipades, què passa amb els infants i joves? Què poden creure? Com se’ls explica que una bona part del que els arriba per les xarxes són boles, falsedats, invents d’eixelebrats...”
L’Emi, com sol fer habitualment, posa fi a aquesta conversa quan explica que “la mentida és tan vella com la mateixa humanitat. Que fa aproximadament 3.500 anys, quan es van escriure les taules de la Llei de Déu, el vuitè dels pecats ja deia: “No aixecaràs falsos testimonis ni mentiràs.” D’aleshores, ens ho han de recordar constantment i, tot i això, no n’aprenem.”
