Lo Tribunal de Coltellades

“A vegades crec que caldria ressuscitar, encara que només fos per una temporadeta curta, el Tribunal de Coltellades. Aquell tribunal que va resoldre els crims comesos, bàsicament, a la ciutat de Lleida entre el s. XIV i el XVIII.” La Berta no pot creure el que acaba de dir la Roser i li pregunta si realment considera que les sentències dels tribunals d’avui dia són excessivament benèvoles. La resposta no pot ser més explícita:

“Ho deuen ser des del mateix moment que ningú no aprèn. No recordeu el cas Pelicot? Aquell pocavergonya que, durant una desena d’anys, va drogar la seva esposa amb ansiolítics i somnífers i la va oferir a altres desgraciats perquè n’abusessin, mentre ell ho enregistrava per després penjar-ho a la xarxa?

»A sobre, Pelicot tenia un deixeble, un tal Jean Pierre M. L’únic condemnat que no va abusar de Gisèle. No. Ell abusava de la seva pròpia esposa utilitzant els mateixos mètodes del mestre. Tots dos van participar en els abusos i van gravar les agressions a la dona d’aquest, almenys en dotze ocasions.

»Pelicot, segons el seu psiquiatre, no donava importància a allò que havia fet; més aviat es comportava com un adolescent que amaga una cigarreta a la butxaca.

»Ara sembla que les violacions en massa penjades a internet s’han estès com una taca d’oli. La darrera notícia que fa esgarrifar és la creació del que s’ha anomenat acadèmies de violadors: llocs on s’intercanvien instruccions i s’exposen públicament vídeos i fotografies de filles, mares, germanes i parelles essent violades.

»El més esfereïdor és que aquesta web ha arribat a tenir més de seixanta-dos milions de visites en un sol mes.

»El cas Pelicot va aixecar molta polseguera, però no va servir de res. Les condemnes van ser irrisòries. Així doncs, que torni el Tribunal de Coltellades. El mateix que, l’any 1380, va jutjar Joan Guerau per haver corromput i conegut carnalment una fadrina menor d’edat. I el va condemnar que “sia extirpat lo membre en la plaça dels Pols, i extirpat amb lo membre al coll que recorri la vila. I després sia penjat per la gola de manera que en mori”.

»Ara, a uns quants, els podrien fer el mateix mentre es grava i es difon per la xarxa, per escarment i exemple de tots plegats.”

“Que bèstia!”, exclama l’Emi.

La Roser pregunta: “I no són bèsties, els Pelicots?”