Un any després

Aquesta setmana, per escriure aquest article, he fet un exercici de recerca. He decidit remenar l’hemeroteca i veure quines notícies donava aquest diari el 9 de juliol de 2024. Què passava fa just un any? Quins titulars eren els més destacats de la jornada? Sempre és curiós revisar on érem fa 365 dies perquè tot pot canviar molt durant aquest període de temps però, alhora, t’adones que hi ha situacions que no han mutat gaire. Tan lluny, tan a prop. El 9 de juliol de 2024, la Justícia d’Aragó va demanar explicacions pel tancament del Monestir de Sixena, on hi ha les obres que van ser traslladades del Museu de Lleida al 2017 en plena aplicació del 155 a Catalunya. I, un any després, Sixena continua sent notícia. Aquell dia també vam conèixer que el Tribunal Suprem arxivava la causa del Tsunami Democràtic en què s’investigava per terrorisme Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. De fet, malgrat l’evolució d’alguns casos del “procés” encara queden molts interrogants per resoldre i alguns poden ser claus per al futur de l’expresident Puigdemont. També el 9 de juliol de fa un any, Càritas Catalunya publicava un informe i alertava de l’augment de la pobresa entre la població més jove. Som on érem. Perquè les desigualtats van augmentant any rere any i la distància entre classes socials és cada cop més accentuada. També aquell dia ens deixava Marta Ferrusola, esposa de Jordi Pujol, als 89 anys. I fent aquesta feina de retrospectiva he fet l’esforç de buscar les “bones notícies”. Perquè hi són, només cal trobar-les. Una d’elles era la iniciativa “De mà en mà”, una campanya impulsada per l’ajuntament de Solsona per promocionar el traspàs de negocis que busquen relleu per jubilació i que ha aconseguit que un negoci que funciona pugui tornar a aixecar la persiana. Mirar enrere per saber on som però, sobretot, per veure tot el que queda per fer, per millorar, per reconduir, per abordar. Perquè diuen que tot és cíclic. Però hi ha realitats que s’entossudeixen a canviar i hi ha fets que no podem controlar. Per tant, ja ens tornarem a fer la mateixa pregunta d’aquí un any. I mirarem on som, què ha passat i què, encara, no ha canviat. La vida, de vegades, és intransigent. Però sempre hi ha titulars que ens consolen. Només cal buscar-los i, sobretot, explicar-los.