Tornar a l’escola
Entrar per la mateixa porta. Adonar-te que els colors de les parets han canviat i els dibuixos que les decoren, també. Les persones van i venen, però hi ha imatges retingudes a la memòria que avui reapareixen. La motxilla a l’esquena, aquell mig somriure i la il·lusió d’iniciar una nova etapa. Perquè la vida és això. Obrir una porta, tancar-ne una altra. Els inicis sempre fan il·lusió, malgrat que avui s’hi barreja certa nostàlgia. Trepitjar uns espais coneguts i saludar cares que encara ho són més. Perquè saps que, malgrat tot, la deixes en bones mans. Que tenim la sort que en aquestes quatre parets hi treballen amics i familiars. Persones que estimen el que fan i que comparteixen alguns dels valors que vols que ella vagi assimilant. Aquella premissa del filòsof Ernest Renan que diu que “la clau de l’educació no és ensenyar, és despertar”.
Fa tres dècades jo hi entrava, també, per primera vegada. L’escola on treballava la mare, on vaig aprendre a llegir i a escriure, on vaig descobrir que a la vida cal ser curiós i constant. En guardo bons records però la perspectiva dels anys també m’ha ajudat a no idealitzar res. I, sobretot, m’ha ensenyat que la família és un pilar fonamental en l’aprenentatge de qualsevol infant. Ho penso i ho reafirmo ara que li toca a la meva filla viure el seu primer dia a la llar d’infants.
Ella encara no ho sap però aquí despertarà nous interessos, jugarà, cantarà, s’enfadarà, es motivarà, es frustrarà, riurà i plorarà. Perquè tot forma part del mateix procés d’aprenentatge. Viurà dies bonics i d’altres que no ho seran tant, potser farà amics que l’acompanyaran tota la vida o potser s’adonarà que el motor per viure és no deixar mai de fer-se preguntes. És massa petita per entendre-ho però esperes ser-hi quan ho necessiti i saber respondre alguns dels seus dubtes. Perquè no sempre li podràs dir que tu també et fas moltes preguntes i sempre tens incerteses. Però també saps que, un cop surti de l’escola, tindrà molts altres llocs on seguir aprenent. De fet, alguns dies, els pares no la podrem anar a recollir però tindrà la gran sort de comptar amb els padrins. Aquells que no només malcrien, sinó que també eduquen i, sobretot, estimen incondicionalment.
