Nàufrags

“El primer que s’ha de fer amb la vida és escriure-la i després, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa”, va escriure Aurora Bertrana. Fa anys, quan vaig descobrir aquesta frase de l’escriptora, vaig pensar que havia de llegir les seves memòries. De fet, la cita forma part del llibre Nàufrags i, encara que fa molts anys que el tenia per casa, mai havia trobat el moment de llegir-lo. Fa uns dies, revisant la llibreria, vaig decidir agafar aquesta edició i endinsar-m’hi. I, efectivament, ha estat un encert. És d’aquells llibres que et fan pensar. Ella va escriure la novel·la originalment en francès, però hi ha l’edició en català publicada per La Magrana; i en ella descobrireu un seguit de personatges que l’escriptora va conèixer durant el seu exili a Ginebra. De fet, aquells que han estudiat la seva figura i obra diuen que, a més d’una destacada escriptora i periodista, va ser una bona violoncel·lista, una important activista cultural i una gran feminista. La seva obra escrita així ho demostra. Una dona avançada als seus temps, de fortes conviccions i que es va guiar sempre per una premissa: la vida s’ha d’escriure i s’ha de viure. Per això, tot llegint l’esmentada lectura hi ha reflexions –en primera persona– que són inevitables: com escric i visc la meva vida? Vivim sempre pensant que necessitem més temps o, si més no, més temps de qualitat per fer determinades coses. Per llegir, per compartir estones amb familiars o amics, per anar al teatre o per practicar esport. Per això, aquests dies immersa en la seva lectura pensava en la necessitat de prendre consciència, d’escriure la nostra rutina –encara que sigui mentalment–. Certament, la vida ens modifica o capgira el nostre guió constantment. No podem controlar-ho tot, però sí que al llarg de l’any poder intentar donar forma o sentit a alguns capítols. Per això, ara que estem a punt de tancar un cicle, potser és el moment de recordar-nos que no controlem el temps, però que la vida s’ha de viure. I, efectivament, escriure. Com ho intento fer en aquest espai cada quinze dies. Compartir, viure i escriure. I és un regal saber que vosaltres hi sou a l’altre costat, estimats lectors.