Sonata d’una dama

Maria Àngels Viladot té una trajectòria important com a psicòloga social, sociolingüista i experta en estudis de gènere i és alhora una autora d’una obra de gruix en el camp de la ficció, amb novel·les com Ocell de tempesta i Dibuixos amagats i reculls de relats com La fúria de Fandango i altres relats o Disset esclats. Recentment ha publicat la novel·la Sonata d’una dama, finalista a la darrera edició del Premi Josep Pla. Com ella mateixa exposa a l’inici del volum, s’hi explica una història basada en fets verídics, que, situats a la Barcelona dels anys vint i trenta del segle XX, combina la bellesa amb la tragèdia inesperada, les emocions lluminoses i les ombres més trasbalsadores. A Sonata d’una dama Viladot ens ofereix un retrat d’una època inquieta, il·lusionant i perillosa. L’exposició internacional de 1929, la República, anarquisme, catalanisme, sufragisme, pistolerisme... són l’escenari d’un matrimoni entre un ginecòleg prestigiós i Maria Teresa de Berga, una filla d’una família mallorquina monàrquica i acabalada, atreta pel món de la música i dotada d’inici per a la interpretació i després per a la composició. El naixement d’una filla acaba amb una eclàmpsia que deixa seqüeles a la mare, que des d’aleshores requerirà de suport i caurà en una depressió. Hi lluitarà emprenent una rehabilitació que li permetrà recuperar la capacitat d’escriure amb la mà esquerra i rebutjant el perfil tradicional de la “dona ombra” o “l’àngel de la llar.” Però aquest procés de represa queda sotraguejat per la successió d’anònims que comença a rebre el seu marit, finalment assassinat. Sonata d’una dama és una novel·la on s’aprofundeix en la ment dels protagonistes, amb una gran riquesa descriptiva i un esforç per aportar-nos el batec de la societat del moment. De fet, l’aspecte psicològic és un dels més reeixidament desenvolupats del llibre, juntament amb la reflexió crítica sobre el paper de la dona. Un dels capítols més interessants és la conversa entre Maria Teresa de Berga i Maria Isabel Sorribes dalt d’un vaixell que fa la travessia de Barcelona a Palma de Mallorca. Hi podem llegir: “Les persones són (...) com relats... Ens construïm a nosaltres mateixes i ens narrem interiorment”.