Vida Lleidatana (i 3)

Per acabar aquesta petita sèrie d’articles al voltant del Centenari de ‘Vida Lleidatana’ em sembla que cal convenir i posar en valor que aquesta revista va presentar i representar el model d’una Lleida il·lustrada, involucrada en els quefers de la comunitat intel·lectual catalana de l’època, en els quefers d’una nació que es reconeixia a si mateixa.

Vida Lleidatana, la seva gent i la seva presència i acció van representar, en el seu temps d’existència, la Lleida moderna, la Lleida oberta als horitzons, la Lleida que vol comptar, que és ambiciosa, que és capaç de fer propostes agosarades, que se sent segura i senyora d’ella mateixa, i que vol ser mestressa de Ponent.

Aquella Lleida que no agrada a l’obscurantisme, a la reacció, als del “sempre s’ha fet així”, als del “per Lleida ja està bé”, als del banc del si no fos, als del nostre mal no vol soroll, als aïllacionistes, als negacionistes, i als paracaigudistes, que de tot hi ha a la vinya del Senyor, perquè ja se sap bíblicament que si el jull es barreja amb el blat pot acabar fent malbé la collita.

Amb motiu del Centenari de l’aparició de Vida Lleidatana, aquells que ens volem empeltar del seu substrat, ens hem proposat dur a terme iniciatives que afermin, històricament i en termes de present, la Lleida oberta, desvetllada i feliç, la Ciutat que no es deixa vèncer pel braç potent de les fúries, sinó la Lleida que avança cap a la ciutat d’ideals que volem bastir.

No és una commemoració de nostàlgia, no ha de ser una commemoració per a mirar enrere, sinó que cal que sigui una commemoració d’afirmació, de positivitat, de mirar endavant i d’empenta. Un punt en el camí per agafar forces, per a créixer en autoestima i en l’orgull de ser i de fer.

Volem tornar a ser els braços més lliures que puguin ratllar el sòl de la Ciutat i de Ponent altra vegada, i per això volem parlar amb veu pura, volem reviure els somnis, perquè sabem, perquè els poetes ens ho han dit i nosaltres ho hem assumit, que la terra no sap i no sabrà mai mentir.

Amb aquests objectius, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació de Lleida, la Fundació Privada Horitzons 2050 i l’Ateneu Popular de Ponent, hem unit les nostres forces i els nostres talents per a tirar endavant un projecte que posi Vida Lleidatana, i tot allò que va representar, al centre de les activitats de l’any 2026, l’any del Centenari de l’inici de la llarga marxa d’aquella, ara mítica, revista.

Una revista que va donar a conèixer, conjuntament amb les activitats culturals al seu voltant, els talents, les il·lusions, les propostes i les oportunitats creixents que tendien a augmentar la llibertat, individual i col·lectiva, mitjançant el conreu de la cultura i de totes les altres activitats i accions que fan millorar la condició humana.

Perquè només allò que es coneix després pot ser objecte d’estima i pot esdevenir amb posterioritat subjecte de reivindicació. Una seqüència que hauríem de tendir a posar en pràctica amb major assiduïtat.

I tot per acabar fomentant una Lleida que havia de passar de la queixa a la proposta, i de la potència a l’acció. Una revista que fou punta de llança per obrir les portes a la nova societat i a la nova situació política que estava preparant-se per fer explotar. I que ho van poder fer perquè varen comptar amb un capital humà de primer nivell que fou capaç de treballar junt de cara a l’assoliment d’uns objectius comuns.

No es tracta ara només d’una agenda d’activitats, sinó d’un projecte de país, i les tres entitats impulsores, treballant eficaçment en xarxa i establint sinergies, busquem enllaçar amb aquesta voluntat de projecció externa i de valoració interna.

Aquest Centenari ens ha de servir per a augmentar l’autoestima del conjunt de la societat lleidatana, per a passar de la queixa a la proposta i, com també he escrit abans, per a passar de la potència a l’acte.

Per la part que em toca, aquests objectius són els que la Fundació Horitzons 2050 ha impulsat i vol continuar impulsant. Compromesos amb el territori, compromesos sobretot amb la gent de les diferents comarques de Ponent i del Pirineu, i compromesos amb la presentació i difusió del talent local, intentant ser sempre alhora positius i propositius.

És en aquest sentit que la revista Horitzons, que edita la Fundació, voldria reprendre la flama de Vida Lleidatana, i enlairar Lleida i la seva gent cap a mig camí de l’infinit, inserits de manera ben determinada en el corrent central de la Catalunya contemporània, un corrent central orgullós de la llengua, de la cultura i del país. De tot allò que ens ha fet ser, que ens fa ser i que, esperem, continuarà treballant el nostre ser, és a dir, continuar sent catalans de Lleida.

Som-hi!