Promenade a Lleida

Sí, els detalls fan la cosa, l’hàbit fa el monjo. Les formes, les actituds que es tradueixen en signes creen la realitat. La que el filòsof i sociòleg Jean Braudillard n’ha dit hiperealitat, consistent a confondre realitat amb simulació. En fi, és allò de menjar més amb els ulls que amb la boca. El que fan tots els missatges subliminars amb què ens bombardegen els anuncis. I vet aquí que la primera pedra del Shopping Promenade de Torre Salses s’anuncia amb una placa en castellà. Només en castellà. Doncs comencem bé! Ja ho sabem, que el capital no té pàtries ni fronteres, però, caram, ni un mínim d’interès per saber quina és la llengua pròpia d’allà on et jugues els quartos? ¿O per conèixer quina morfologia constructiva, quina climatologia, quin cromatisme o quins hàbits i costums tenim la gent del Ponent (peninsular), per tal que el disseny de l’eco-friendly sigui realment respectuós amb el nostre medi ambient i no una clonació impersonal de tots els seus altres projectes? Els promotors, la companyia francesa Frey (d’aquí Promenade, suposem) i la gestora de fons Eurofund Group, ja cal que s’espavilin a indicar als seus socis i inversors que Lleida és una ciutat de Catalunya i que Catalunya té un Estatut i una llei de Normalització Lingüística. Algú potser dirà: ¿home, quina importància té el detallet de la llengua a la placa de la primera pedra davant la pluja de milions de compradors d’arreu de l’occident peninsular, de visitants comarcans, del centenar de llocs de treball que es crearan, de l’estímul competencial als eixos comercials tradicionals de la ciutat i de tot i més que reportaran les botiges del complex? Doncs sí, com ensenyen tots els manuals de màrqueting, els detalls marquen la diferència o el nom fa la cosa i el seu preu.

Òndia, a uns empresaris que tenen tant d’abast internacional i tant de calé, no hauria costat gens indicar-los que una placa en català fins i tot els hauria resultat més barata que en castellà, no per res, sinó perquè conté menys lletres. Segur que la Paeria, en nom de més del 70% de la ciutadania que aprovava, segons una enquesta, el parc a Torre Salses, ho hauria trobat estupend. Com crec que trobaria magnífic, potser fins i tot el 90% de conciutadans, que la placa del carrer encara ara Carniceries, molt a prop de la Casa la Vila, es catalanitzés d’una vegada per totes.