Baixos instints

Sí, la política més vistosa la fan histriònics inflats de testosterona, amb traumes psicològics extraordinaris que es passen el dia escopint als contraris amb una boca més bruta que un fregall de maquinista de tren de vapor. Captiven masses idiotitzades a les xarxes, omplen pàgines de premsa brossa i tertúlies de cadenes de televisió i ràdios, controlades per grups empresarials que es passen la moral, la decència, la veritat i el decòrum pel folre dels dallonses. Aquest personal ha convertit l’escena política en un femer, en un fastigós patamoll. Els politòlegs i els sociòlegs rigorosos ja fa temps que avisen que la política ha passat de fer-se des de la raó, a partir del debat d’idees i de projectes i des del respecte que tradicionalment emanava d’una oratòria captivadora per la seua eloqüència i treballada sintaxi i semàntica, que informava, convencia, commovia i entretenia, ha passat a expressar-se des de les vísceres, les fogonades de les passions, l’excitació sentimental i el mal de ventre. I un percentatge important de la ciutadania a les urnes, si fa no fa. Ja m’agradaria saber quanta gent vota en contra de més que no pas a favor de. Quanta gent vota opcions partidistes extremes per expressar un vot de càstig als qui creuen que els han conduït a la misèria, a un malestar vital, a la impossibilitat d’accedir a un habitatge, a tenir un sou per a la simple supervivència.

Quan una bona part de l’acció política té com a mirall les carallotades que pornogràficament s’exhibeixen a les xarxes socials, creix exponencialment la seua desafecció. Hom sent repulsió, en fi, pel solipsisme que ostenta bona colla de la classe política quan intervenen públicament, per l’exhibició de la seua mala educació i grolleria, quan precisament no haurien de fer altra feina que debatre intel·ligentment, raonadament, sobre el que afecta les condicions de vida de la gent normal i corrent, la majoria de la gent que paradoxalment representen. Desafecció per l’onanisme dels polítics que només parlen per a si mateixos i els incondicionals i que no fan sinó atiar els baixos instints i infestar la societat de repugnàncies. El legislador, poeta i un dels set savis de Grècia, Soló d’Atenes, ja en el segle VI aC, deia: “Aprèn a governar-te tu mateix abans de governar els altres.” Ja és ben trist que haguem de matar llops en lloc d’acorralar-los.