SEGRE

Creado:

Actualizado:

Com que no es tracta de concedir per gentilesa el que negaria per convicció, no deixa de sorprendre’m que d’un temps ençà molts documents, moltes disposicions legals i molts discursos polítics s’han omplert de “tots i totes”, de “pares i mares”, d’“alumnat”, de “persona infiltrada” –per no dir l’infiltrat–, o de “ciutadans i ciutadanes”, fins arribar a “els mestres i les mestres”. Per què, aquests desdoblaments? Per fer més visibles les dones, potser? Doncs aquest “tots i totes”, quan en aquest cas el que cal és dir “tothom”, respon a la confusió entre sexe, que és un tret biològic dels éssers vius, i gènere, que és una categoria gramatical que afecta els substantius i en determina les concordances; i si el que es vol, amb aquests binomis, és donar més presència a les dones a través del llenguatge, el que es fa és no tenir en compte el funcionament de la llengua i pervertir-la; tant, que, de vegades, quan un se serveix d’aquest tal desdoblament, les dones hi sortim perdent: “minyó/minyona”, “home públic/dona pública”. Costa gaire de fer cas a la ciència del llenguatge? Quan en català encara no tenim resolta la normalitat d’ús, per què no hi ajuda la política amb l’exemple? Si un enginyer de camins informa, posem per cas, sobre la correcció d’un traçat que podria evitar sinistralitats, els responsables de la gestió pública bé deuen fer-li cas, oi? Per què no fan semblantment, doncs, amb la llengua? Quan en aquesta darrera convocatòria a la Dra. Carme Junyent se li va atorgar la Creu de Sant Jordi, en la llegenda dels mèrits que el govern escrivia com a raons per a aquest més que merescut reconeixement, literalment, hi deia: “la Generalitat valora la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món. Ha mantingut un discurs crític respecte a la situació de la llengua catalana i, alhora, ha combatut els prejudicis lingüístics més estesos que frenen l’augment de nous i noves parlants”. Sorprenent! Servir-se del desdoblament vol dir haver de servir-se de la concordança de substantius i adjectius. I és una forma de llenguatge impossible: els pares i les mares dels nens més petits i de les nenes més petites de l’escola diuen als mestres i a les mestres que, ara, a les aules ja hi fa calor. Insuportable.

tracking