Sota la pell, un arbre
Si hi ha un dia a l’any agradable de carrer és el de sant Jordi. Acompanyats d’autors, d’editors i de llibreters, els llibres i les roses omplen d’olor i de color el paisatge urbà. Sant Jordi és el dia del llibre; no el de la literatura. És el dia del llibre en tots els seus llenguatges i en totes les seves disciplines, però com que la lectura literària s’intercala en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una pausa confortadora, tal i com diu l’escriptor, és en prosa o en vers el títol que vol el lector, majoritàriament, un dia com aquest, perquè és innegable que hi ha plaer estètic en la literatura i que aquesta bellesa, i també és innegable, la comparteix amb la resta de les arts, amb la particularitat, però, que el llibre fa “referència constant a l’esdeveniment humà en la seva cara més explícita”. La poesia, el conte i la novel·la viuen vides, les canten o les narren en les seves il·lusions o en les seves desgràcies i és per això que, nosaltres lectors, ens emboliquem i ens comprometem amb el fragment d’humanitat que el llibre ens ofereix, per entendre les nostres emocions, per entendre les dels altres, per comprendre el món que ens ha tocat de viure i per saber d’on venim. I tot això, amb una prosa sòlida i seductora, ho trobem en un títol que ressegueix un passat no gens llunyà per entendre el present: Sota la pell, un arbre del poeta Pere Pena, que s’estrena en la novel·la com a gènere de la memòria elevant magistralment el Seròs del seu món particular a categoria d’universal. “Guardo una fotografia dels pares abraçant-se al pi de la plana el Perlet. No sé com se’m va acudir, d’on vaig treure aquell rampell tel·lúric, mig de broma mig seriós, perquè els pares es fonguessin en l’arbre. I s’hi van fondre. Potser els vaig dir un disbarat, potser sí, però no els vaig mentir. Era un desig. Un desig deixa de ser impossible si ens el creiem, si ens creiem la veritat que hi ha al darrere”. “Després de la mort del pare he mirat molts cops la foto”. En una introspecció en el record personal i col·lectiu, aquest llibre reconstrueix la història que ens ha fet i que hem fet i permet de reconstruir aquell món de la intimitat de la veu narrativa amb el del lector. I en prosa literària. Una obra mestra. D’Eclecta llibres.