El professor lector

A la meva biblioteca, hi tenen lloc preferent els contes dels germans Grimm, d’Andersen i de Perrault, en edicions il·lustrades que llegíem a casa en aquells anys setanta, però no a l’aula. Un informe del National Endowment for the Arts diu que els joves que llegeixen no per obligació, sinó per gust, tenen més bons resultats tant en disciplines científiques com en humanitats. L’estudi constata com endinsar-se en mons de ficció construïts només amb paraules exigeix una estructura mental que permet als estudiants sortir-se’n amb més facilitats, en els seus estudis. Diuen els qui en saben que el coneixement abstracte i sistematitzat necessita la llengua escrita perquè es pugui consolidar, de manera que un jove que llegeixi amb dificultats o que no la senti, la curiositat per llegir, és gairebé segur que li serà més difícil d’assolir una part de l’aprenentatge escolar. Això vol dir que durant la infància i l’adolescència la figura del mediador, entre el llibre i el lector, és del tot imprescindible. És evident que un infant que creixi en un ambient familiar lector vol dir que ja hi té molt de guanyat, perquè ja des de casa viu la possibilitat de tenir lectures ajustades a la seva edat, però mestres i professors, a més a més de l’ambient familiar, són els referents-mediadors que l’acompanyen en la lectura i en comentar els llibres conjuntament. I aquest jove lector al qual la passió per llegir l’ha ajudat en els seus bons resultats escolars arriba a l’edat adulta entenent mirades diferents de la vida; hi arriba amb una excel·lent competència lingüística, oral i escrita; i hi arriba havent-se fet una biblioteca de la qual mai no podrà desprendre’s. Llegir l’humanitza, li dona destresa en formar-se opinions, seguretat en saber-les manifestar i saber trobar referents per forjar-se caràcter. Una persona llegida se sap servir de la llengua perquè la té incorporada no com una eina innata i abstracta, sinó com eina de comunicació. Voler-se llegit és un ambició admirable que hem de saber transmetre diu sempre Joël Dicker. Llegim per formació, per informació i per oci, i els llibres, diu Joan Fuster, no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres. Per aquesta noble tasca també alça la veu el cos docent, per al qual sento admiració i orgull.