SEGRE

Creado:

Actualizado:

Un dels capítols més fonamentals d’una història social de la llengua catalana seria el que aclarís com els catalanoparlants ens acostumen al castellà. Això és anterior a les mesures repressives adjacents a la Nova Planta diu Joan Fuster. “Un cop acostumats al castellà, els catalanoparlants de la Península i de les Illes ja no necessitaven gaires pressions per castellanitzar-se”. Després de dictadures, la Transició, que es va fer sota el franquisme militar i repressiu. Van anar passant els anys i entràvem en una nova època. ¿I a partir de llavors, què? Una articulació de la societat civil i prescindir d’Estatuts, si l’Estat i tots els seus poders ens els han d’anar retallant tal i com van fent. Ara ja ens toca, als catalans, de començar a viure amb drets molt clars i que tothom entengui que els drets de Catalunya pertanyen als catalans i no als espanyols, de manera que la forma d’autogovern l’hem de decidir els catalans, perquè els nostres drets no deriven de la Constitució: són anteriors. I potser aquesta és la principal idea que hem de defensar. I l’hem de defensar, semblantment, en qüestió de llengua. Compte, perquè el mateix Fuster ens feia notar l’any 80 que sovint la història és cruel i que quan comença a ser cruel no para de ser-ho. I també ens feia notar ja llavors que la castellanització dels Països Catalans de l’àrea espanyola s’havia endurit, i quan ho diu ja ens adverteix que no pensa només en la població immigrada, sinó en la passivitat amb què els catalanoparlants anem acceptant les imposicions del castellà a tots nivells. Per salvar la llengua, d’un cap a l’altre de l’àrea lingüística, “no hi ha més remei que reclamar dels catalanoparlants una fidelitat plena a la llengua, i en tots els aspectes: a l’hora d’escriure i a l’hora de fer publicitat per als productes industrials. I també a casa, al carrer i a l’aula”. I a les xarxes, hi afegiríem avui. La desgràcia és que tot això falla. I la culpa no és del Govern de torn, que també si no aplica mesures punitives. La culpa és, sobretot, l’obsequiosa predisposició dels catalonoparlants a servir-nos del castellà, que cada dia es fa més hegemònic en el nostre viure. Ho hem de lluitar des de tots i cadascun dels àmbits d’ús i amb plena consciència lingüística. Només és qüestió d’actitud.

tracking