Música als balcons

L’agost és el mes de les Festes Majors, adaptades, això sí, als nous temps, perquè d’aquella Festa Major que retratava el disc de La Trinca que ens introduïa en la moda de les retroaccions per mantenir viva la tradició, hem passat als correfocs, gegants i bestiaris, concerts i ballaruga, sardanes, vermuts, dinar monstruós, nits fins a la matinada, Food trucks, cansament i cop de vent final. Amb firetes i orelletes! Avui, però, a l’hora de programar-la, la Festa Major, l’alegria que ens omple quan la vestim amb els nostres propis draps ens dóna més satisfacció que no pas l’atracció que ve de fora, per això potser cal començar a deixar-se de circuits comercials i fer que la Festa Major sigui l’esforç de tothom, perquè és llavors quan som capaços de descobrir què tenim i què sabem fer. I això és el que fan els veïns de La Floresta amb la Música als balcons, voler-se’n actors actius en programació i en representació. Avui, nit de vigília, amb la voluntat de fomentar i de gaudir de la música, veïns i visitants trobaran, en un circuit per carrers i places del poble, tot d’espais amb música instrumental, dansa i cant. Però, a aquesta iniciativa, enguany s’hi suma, a la Plaça de la Mancomunitat, i com a cloenda, un espectacle de tots els intèrprets amb coreografia, cor de veus i instruments que interpreta, en homenatge a Pink Floyd, la cançó ‘Another Brick in de Wall’, que és una protesta contra tot sistema educatiu opressor, contra l’abús d’autoritat i una denúncia contra una societat i un sistema que tracta els estudiants com una peça més, talment un maó de paret, i no pas com a individus amb esperit creatiu, crític i lliure. A La Floresta, el cor de veus canta contra la intransigència, la guerra i la desesperació del món d’avui. Amb la música, aquest programa de Festa Major lluita per fer caure murs d’injustícia. Una Festa Major, al cor de Les Garrigues, que per damunt de tot evidencia que el poble que la celebra és viu i que se sap servir del llenguatge de les arts per compartir un programa que sedueix aquelles sensibilitats que ens hi vulguem sumar, a cantar ‘Un altre maó al mur”. I quan s’acaba tothom sap que el solc encara hi és, que les nits s’allarguen, que el setembre s’atansa i que l’escola comença. I aprendre dels qui en saben!