Estiu a contrarellotge: la realitat infermera
Fa pocs dies, una jove infermera que treballa de nit m’explicava que l’estiu no li genera la il·lusió que desperta en moltes famílies. Ella i la seva parella, també infermer, dediquen temps i esforç a encaixar torns, activitats dels fills i hores de descans. Una autèntica cursa d’obstacles.
La realitat de les infermeres i els infermers és diferent de la de la majoria dels treballadors. Treballem per torns, les nits, caps de setmana i festius. Sovint, a més, acabem establint relacions d’amistat o de parella amb altres infermers i infermeres que comparteixen aquests mateixos horaris. Quan els dos progenitors treballen al mateix hospital o en centres sanitaris amb torns similars, la conciliació es complica enormement. Durant el curs escolar ja és difícil organitzar la vida familiar. Però l’estiu agreuja encara més la situació. Esplais, casals i campaments finalitzen molt abans que moltes jornades laborals, especialment les de tarda o nit. Moltes famílies es troben sense recursos per cobrir la cura dels fills durant les últimes hores del dia, perquè ells són a la feina.
A això s’afegeix que les mesures actuals de conciliació no responen a la realitat del col·lectiu. La reducció de jornada implica una pèrdua econòmica important i, sovint, tampoc permet adaptar els dies o els horaris a les necessitats familiars. També continua faltant una planificació més flexible, especialment quan els dos progenitors són infermers.
Aquella infermera només demana poder exercir la seva professió sense renunciar a la seva vida familiar. Des de SATSE Lleida reclamem mesures de conciliació reals, adaptades a la realitat infermera i a les necessitats de les famílies. Perquè cuidar qui cuida no és un privilegi: és una necessitat per garantir una atenció segura i de qualitat a tota la ciutadania.
