SEGRE

Creado:

Actualizado:

Hi ha la idea que els bons polítics, honrats i exemplars, haurien d’emprar els diners públics com si fossin seus. Lamento dir que creure això és una solemne estupidesa i alhora una creença molt ingènua. Què vol dir “com si fossin seus”? Jo, amb els meus diners, faig el que vull: puc malgastar-los, fer inversions ruïnoses, encendre el foc de la xemeneia, amuntegar-los al fons d’un calaix per garreperia encara que s’enfonsi la teulada de casa, oferir-los indiscriminadament a tothom que em trobi pel carrer o comprar llibres per a la meva il·lustració. Ningú no n’ha de fer res, són els meus diners. He començat mencionant els “diners públics”, però anem a pams: no hi ha diners públics! Són els diners dels contribuents, de les persones que col·laboren en el sosteniment de la cosa pública. Parin atenció als conceptes. Sovint es parla d’“impostos”, terme que té unes connotacions tiràniques indissimulables. Impost ve d’imposar, que significa posar a sobre, com el jou als bous per obligar-los a llaurar, però en general s’entén com tota forma de fer fer alguna cosa a la força, sigui a través del temor (amenaça de violència) o del respecte, però sense el necessari consentiment. És un verb molt “castellà”, no sé si m’entenen, coherent amb una llarga tradició de relació amb els seus veïns i colònies. En canvi, observin el terme català tradicional per referir-se al tema: Aquí sempre s’ha parlat de “contribució”, que diu molt d’una manera de fer força democràtica que té la seva base en el consentiment i en la consciència que tothom ha d’aportar per a les despeses comunes. Però tornem al nostre tema: amb els diners dels altres, dels contribuents, el polític que els ha de gestionar no pot fer el que li vingui de gust. Els ha d’administrar, no malbaratar; els ha d’invertir assenyadament, no especular amb ells; tot plegat a benefici d’aquells que n’han concedit la custòdia temporal a canvi d’un servei, el servei públic. És justament quan el polític tracta els diners dels altres com a propis, això és, quan se’ls apropia i en fa el que vol, que parlem de corrupció, i els corruptes no són altra cosa que lladres. El pitjor de tot plegat és que els polítics corruptes donen mala fama a tots els que s’ocupen d’una tasca tan necessària com desagraïda.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking