SEGRE

Creado:

Actualizado:

Segur que vostè ha sentit el prudentíssim consell que mai no s’ha de fer una donació en vida, ni tant sols als fills o als més propers, encara que sigui amb el lloable propòsit d’estalviar-los impostos posteriors. Com tothom hauria de saber, tant els diners, com les finques i les propietats poden fer falta per pagar-se tant allò que s’anomena eufèmicament “un mal de ventre”, com el cuidador/a i la residència obligada al final. A banda, és clar, que pot passar que els parents en els quals hom confia, un cop rebuda l’herència, se li girin d’esquena, i hom es trobi al carrer, desnonat pels seus beneficiaris. Ja no cal mencionar aquells casos, tan ben narrats a les novel·les d’Agatha Christie, on els mencionats en un testament actuen per tal d’accelerar-ne la lectura davant de notari. Com deia Quevedo “La malaltia més perillosa és el testament: més han mort perquè han testat que perquè han emmalaltit”.

No sé si vostè ha pensat mai contrafàcticament sobre aquest tema, per exemple: si es deixa una herència que només podrà gaudir-se quan el testador sigui mort, què sabrà aquest dels gaudis que aquesta procurarà? I com podrà alegrar-se de la seva alegria i del seu agraïment? Caldrà que es consoli pensant que ja li ho pagaran amb misses, o posant-li una làpida banyada d’or? O potser esperarà que deixin una cadira buida al cap de taula a cada àpat familiar assenyalat? Tal vegada caldrà esperar que pugin al cel les bombolles del cava amb què brindaran pel gran benefactor.

Jo, com que penso que no paga la pena ser el més ric del cementiri i que no hi ha manera d’endur-nos res d’aquesta vall de llàgrimes, penso que l’afecte es manifesta amb fets comptables. A aquells a qui estimem cal demostrar-los-ho mentre podem. Si dels fills es tracta, posem per cas, la millor herència no és pas un apartament a la platja o un compte corrent amb molts zeros. Val més una bona educació, de les que comencen a casa, no únicament en forma de matrícules a màsters de les universitats més prestigioses o millors (no sempre coincideixen), sinó en forma de paternitat responsable. De la torna, això és, dels quartos i complements a llegar, ja en parlarem un altre dia. Em diuen, però, que si en morir tens molts calés és que has fet malament el càlcul vital.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking