La cabana de l’oncle Tom

Ha llegit La cabana de l’oncle Tom de Harriet Beecher Stove? És un clàssic als EUA. Explica la història d’un negre, a qui tothom anomena “Oncle Tom” que és venut a un marxant d’esclaus i separat de la seva dona i fills. La primera família que el compra el tracta bé, però quan l’amo mor, és revenut amb tots els esclaus de la casa a un individu cruel: Simon Legree, que el maltracta sàdicament, entossudit a trencar-lo tant físicament com espiritual perquè no pot suportar la seva mansuetud ni el seu estoïcisme cristià. Finalment mor fuetejat per dos negres, esclaus com ell mateix, que obeeixen ordres de l’amo, als quals, ja en agonia, també perdona. Aquest sumari narratiu no fa justícia a una obra que narra com cap altra la tremenda injustícia de l’esclavitud, per a descriure la qual no trobo paraules.

Dir a algú: “Ets un oncle Tom” en determinats cercles és avui dia ofensiu. S’acusa l’insultat de feblesa, complaença o col·laboració amb l’opressor en un context de lluita, tant se val si és laboral, professional com política. L’insult té per fonament l’actitud estoica i resignada del personatge. En efecte, aquest sempre ofereix l’altra galta i perdona els qui el maltracten, encara que mai no sigui complaent ni mesell.

L’esclavitud i el maltracte destruïen els cossos i els esperits dels esclaus, embrutits, privats de llibertat, d’educació, d’iniciativa, de cap possibilitat de governar la seva vida, de tenir família i dels elements bàsics que permeten sostenir l’autoestima i la dignitat. Però no era molt millor la sort que patien, sense adonar-se’n, els seus amos. Aquests, només pel fet de sustentar un domini sense justificació racional, havien d’exercir violència constantment sobre els seus esclaus, privats de tot estímul per a treballar i esforçar-se que no fos el fuet sempre amenaçant. Un domini absolut com aquest només podia conduir a un sollament i una degradació moral cada cop més gran. Alhora, els amos esdevenien cada cop més indolents, car el treball, realitzat únicament pels negres, era considerat vil i deshonrós.

La conclusió? No n’hi ha, tret que serveixi per ullar-nos de prop i, amb un mirall, descobrir-nos participació directa o complicitat, per acció o per omissió, en l’abús o en l’explotació dels nostres iguals.