Calla la llengua
A l’Índia, a cada tres quilòmetres el gust de l’aigua canvia, i cada nou quilòmetres canvia la llengua parlada. El que acabo de dir no és una exageració. L’any 1961 s’hi parlaven 1.600 llengües diferents (encara que només tenien literatura escrita unes 108), i si comptem les “llengües maternes”, hi ha estudis que sostenen que n’hi ha més de 19.500, per bé que moltes d’elles són dialectes de les principals i algunes tenen relativament pocs parlants, en un país de més de mil quatre-cents milions d’habitants. La constitució reconeix, però, només 22 llengües oficials, de les 121 que encara subsistien l’any 2011, data del darrer estudi. Els noms d’algunes són el Bengalí, el Tamil, el Gujarati, l’Urdú, el Kannada, el Punjati, el Sànscrit... En mig segle han desaparegut 1.379 llengües de no res. I tanmateix malgrat el no reconeixement oficial de totes les llengües que encara resten, ni dels seus dialectes, encara podríem lloar el respecte per la pluralitat lingüística de l’immens país.
Però la història encara no ha acabat, l’actual govern indi (al tanto, no dic “hindú” perquè hindú és qui professa la religió hinduista, i al país també hi ha musulmans, sikhs, cristians, budistes...) vol imposar una única llengua materna per a tothom, la del grup majoritari, és dir la llengua Hindi, que només parlen uns tres-cents milions de persones. El procediment ens és ben conegut: foment de la renúncia a l’herència cultural, obligació dels funcionaris de conèixer i usar l’Hindi, retirada de subvencions per a l’estudi i promoció de les altres llengües (fins i tot de les oficials). Tot plegat se suma als factors socials, econòmics i de prestigi: migració rural-urbana, concentració educativa a les grans ciutats en llengües dominants i de més “utilitat per a la vida” (anglès i hindi), desprestigi i autoodi dels parlants de les minoritàries, que deixen de transmetre-la als seus fills, etc.
La conclusió és fàcil, en l’onada planetària en favor de la uniformitat i el monolingüisme, que inclou també la música (pop), la roba (texans) les tradicions (Halloween)..., les llengües desapareixen o, millor, les fem desaparèixer. Però les que tenen literatura escrita, com la nostra, arrelades al paper, no s’ofeguen en aquesta marea que puja inexorable.
