Pobres pagesos
30.06.2026: «UP demana ajuda per arrancar vinyes davant de la crisi del sector. Reclama mesures urgents a Agricultura. 04.07: JARC demana ajuts i menys burocràcia per garantir el relleu al camp. 08.07: La guerra d’Ucraïna dispara els preus dels cereals i pressiona encara més la ramaderia. 08.07: Els pagesos lleidatans paguen tres cops més per IBI rústic que al 2000. Per efecte de l’anomenat “cadastràs” d’Hisenda que va equiparar edificacions en les explotacions amb naus o habitatges. 13.07: Hisenda reclama mil euros a quads agrícoles al considerar-los vehicles d’esbarjo: “denunciem afany recaptatori”. Asaja denuncia “afany recaptatori” i calcula fins a centenars de casos a Lleida. 15.07: Empreses de Lleida rebutgen ofertes “deslleials” per la fruita de pinyol. Al pagès li costa 59 cèntims produir un quilo, un 11,30% més que el 2024. 28.07: JARC presenta una esmena a la totalitat del PLATER perquè consideren que posen en risc la sobirania alimentària. Alerten que hi ha 300.000 hectàrees agrícoles afectades i aposta per situar renovables a les mitjanes de les autopistes. 29.07: El pla de renovables de la Generalitat declara “improductiu” sòl conreat. Entitats i veïns rebutgen perdre terreny agrícola per instal·lar panells solars.»
El paràgraf precedent conté les dates i els titulars d’algunes de les notícies aparegudes a SEGRE durant el darrer mes. La seva lectura, fins i tot sense entrar en el cos del text, il·lustra amb escreix la tensió a la qual es troba sotmesa la pagesia lleidatana. Hi surt gairebé tot, llevat de les plagues de conills i els focs. Fixi’s: la burocràcia que ofega amb paperassa les explotacions familiars, com si tinguessin una gestoria al remolc del tractor; uns ajuntaments que pensen que la terra de conreu ha de cotitzar com un pis de lloguer al barri de Sant Gervasi; els vehicles de treball que passen a ser considerats poc menys que Ferraris; intermediaris (supermercats que monopolitzen el sector) que escanyen el productor amb preus per sota de producció... I per rematar, el govern que vol donar llum a Barcelona mentre col·loca plaques solars que tapen la terra de conreu que ha d’alimentar la gent. I després anem dient, hipòcrites, que els pagesos són els guardians de la terra i el rebost de la societat.
