SEGRE
Ho tenim al ras

Ho tenim al rasSEGRE

Creado:

Actualizado:

No és una frase lapidària, però molt freqüentment esmentada en el món agrícola, al cafè, a la ferreteria o a la taula familiar, acceptant o justificant de mal grat, resignats per una accidentalitat climatològica, fent a més a més reconeixement d’impotència enfront a les forces desbocades i incontrolades de la natura.

L’agricultura està condicionada i sotmesa a la climatologia. Els protagonistes: agricultors, pagesos i empresaris ens intentem defensar i protegir els conreus de l’accidentalitat provocada per la manca o excessos d’aigua, per la força desmesurada del vent, per les baixes i altes temperatures, per les pedregades i calamarsades, etc. En el que va d’any, aproximadament un terç: temporal Filomena, invasió d’aire polar, inversions tèrmiques, han estat protagonistes en l’afecció de conreus extensius, arboris, hortícoles i estructures protectores per tot el continent Europeu.

La frase que encapçala l’article, de ben segur ha estat en boca i en diferents idiomes de molts agricultors: espanyols, catalans, lleidatans, francesos, italians , alemanys, croats, eslovens, etc., amb un to i un semblant conformista o afegint-hi algun exabrupte per la impotència de veure com l’esforç personal, familiar o empresarial es veia malmès i arruïnat en unes hores.

Floracions i brotades compactes van despertar amb força gràcies a un bon repòs hivernal dels fruiters, vinyes, cereals i extensius assaonats i ben arrelats afillaven amb l’arribada de bones temperatures gairebé primaverals de febrer. Previsió: bons quallats, avançament de recol·leccions a resultes del molt anunciat canvi climàtic.

Tot i l’avançament de les brotades, de 10 a 15 dies, finals febrer/primer de març, i una plena floració de presseguers, albercoquers i ametllers, les abelles silvestres i les d’arnes no tenien pressa per pol·linitzar i visitar les flors, no sortien de les caixes, el seu instint pressentia l’arribada de mal oratge. Els pagesos escoltàvem la previsió del temps: aire polar avançant de nord a sud. Avui pocs intueixen o preveuen el temps i el que farà observant les nuvolades en sortides i postes de sol. Donem confiança a la tecnologia i informàtica, hem perdut experiència i deducció observativa, eren facultats dels nostres pares i padrins.

La invasió d’aire polar ha sorprès i ha agafat amb el pas canviat per la seva intensitat i duració confiats en el temperament del canvi climàtic. Resultat: a última desena de març, arbres florits, fruits quallats multiplicant i engreixant teixits, rebentant el calze de les flors, brots i fulles que esclaten a les vinyes, figueres, caquis, kiwis, ordis espigant, colza florida i llegums embeinats. Aire fred que desplaça el temperat que envolta els conreus, rastres i enlairats, mercuri encongit sota la ralla dels 0 graus. Escarxa i gel damunt del verd de les fulles, dels fruits i de les flors. Gela i desgela, teixits esparracats, desfets, brots marcits i fruits enfosquits i morts.

Una nit darrere una altra: foc, ventiladors, helicòpters escalfant, removent l’aire damunt de vinyes i fruiters, recs per aspersió donant protecció per l’efecte iglú. A la sortida de sol, pageses i pagesos pessigant flors, fruits, llavors i carn marronosa, desfeta, ungles negres, fruits morts, producció perduda, ulls plorosos, cares llargues, pensaments enterbolits.

Francesos, italians, suïssos, austríacs, alemanys, polonesos i com no, espanyols de Catalunya, de Lleida, aragonesos i del Baix Cinca fem recompte als conreus afectats i marcits de producció perduda, de l’esforç i despesa que no tindrà retorn. Però en agricultura no es pot parar, cal cuidar, regar, fertilitzar, protegir de malures i insectes, l’any es farà llarg, i per a segons qui, un “fins l’any que ve”. Els peus freds de gebre i el cap enterbolit, calent. A la taula el padrí escolta al detall la malmesa del seu fill i els nets escolten el com i el perquè; l’explicació sense detalls és curta i breu: Tot ens passa i passarà, perquè els pagesos “ho tenim al ras”.

tracking