Als Mossos d’Esquadra

Tot el meu suport. Tot el meu reconeixement al principi democràtic d’autoritat dels Cossos i Forces de Seguretat a Lleida. Una baralla tumultuària que va tenir lloc al barri de la Mariola, el passat diumenge a la nit, va acabar amb sis agents dels Mossos d’Esquadra ferits. Els fets van succeir al carrer de Júpiter i entorns, on unitats de l’ARRO que s’hi van desplaçar van acabar agredides amb objectes i pedres que van provocar ferides als policies.

Caos a Lleida. Els fets van succeir al barri de la Mariola, cert, però tot Lleida està igual. Hi ha qui pot definir els fets com a aïllats, però la situació és greu i no es pot normalitzar. Llegia en un mitjà que els sindicats denuncien la impunitat dels agressors de la Mariola, tot afirmant que “pegar a la policia és gratuït”. Si a l’autoritat no se li reconeix l’autoritat, perd l’autoritat.

Malauradament, les polítiques imposades pels governants provoquen que la percepció entre la ciutadania sigui que als delinqüents i incívics els resulta pràcticament gratuït i sense conseqüències legals la comissió de delictes. I això no ho podem permetre ni normalitzar.

El que passa a la Mariola, i per extensió a tot Lleida, ens ha de fer reflexionar com a societat. La immensa majoria de persones que viuen a la Mariola, com a tots els barris, volen viure en pau, seguretat i tranquil·litat.

No hi ha solucions màgiques, però el deteriorament als barris i la percepció real d’inseguretat allunyen cada vegada més la ciutadania dels dirigents governamentals. No es pot mirar cap a una altra banda i negar l’evidència que algunes zones de Lleida s’han convertit, en la meva opinió, en territori sense llei del “campi qui pugui”. No es poden minimitzar ni ignorar les agressions succeïdes, així com altres fets punitius. El bonisme s’ha apoderat del discurs polític, i tampoc ho podem assumir.

Des del primer dia que fico l’accent en matèria de seguretat, més enllà d’un pla de barris, i en recordaré algunes per deixar-ne constància.

Cal invertir en la justícia: necessitem processos judicials àgils perquè la justícia sigui, realment, justícia. És imprescindible invertir en recursos, amb més i nous jutjats, que agilitzin els processos judicials. Continuar considerant la justícia com una despesa, i no com una inversió, ens aboca al fracàs.

A més, cal promoure i signar un conveni entre l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya, entre els departaments corresponents, per aplicar treballs en benefici de la comunitat als delinqüents insolvents. Aquesta mateixa setmana, en una reunió amb presència de la regidora de seguretat, va quedar acreditat que jurídicament és viable. El que cal és voluntat política. Fa anys que proposo la mesura i cau en l’oblit.

Crec necessari negar i limitar les ajudes municipals als delinqüents i incívics reincidents. Sí, qui la fa la paga, però que sigui de veritat i no quedi en frases buides. Si realment es vol ser contundent i posar fi a la multireincidència, cal promoure reformes legals al Congrés dels Diputats. Aquesta decisió està en mans del mateix partit que governa a Lleida, a la Generalitat i a Espanya: el PSC. Està en les seves mans, canviar les lleis. Per tant, no val queixar-se’n quan després no es modifiquen per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Els jutges apliquen les normes; no les redacten.

Els veïns de Lleida mereixem viure amb seguretat i dignitat. I us asseguro i afirmo que quaranta anys de socialisme són una llosa difícilment superable. Però em comprometo a posar-hi remei.

Hi ha moltes preguntes a l’aire que no tenen resposta i que demostren la manca de rumb pel que fa a la situació dels barris i la seguretat. El maig del 2024, l’alcalde deia que “Lleida serà contundent per lluitar contra la inseguretat que pateix la Mariola. Necessitem més implicació i més contundència de les autoritats judicials. Per això obrirem un centre operatiu de la Guàrdia Urbana per coordinar un projecte de millora de seguretat al barri”. Un any després, a Lleida, res de nou sota el sol. Tot segueix igual. Ningú al volant. Socialisme o Lleida.