El món escolta lleidatà ple d’aniversaris. Felicitats!

Recentment s’han celebrat un seguit d’aniversaris d’agrupaments escoltes de casa nostra com els d’Agramunt, Artesa de Segre i Ivars d’Urgell, amb bufada d’espelmes alguns de cinquanta i altres de trenta anys. Han estat festes ben festives que han aplegat no només els nens i els caps escoltes, sinó tota la vitalitat que els sosté i els acompanya: les famílies, les entitats, les institucions i especialment la gent dels llocs on estan implantats. Una veritable combinació de vida comunitària i social que dona sentit a aquest i als altres moviments d’educació en el lleure escampats arreu del nostre territori lleidatà. En són un bon grapat, i crec, d’una manera egoista, potser mai estarem prou agraïts a la tasca que duen a terme.

Qui es podia pensar quan l’any 1907 Robert Baden-Powell va fer la primera experiència d’un campament escolta, que allò seria l’embrió que avui en dia té al món gairebé 40 milions de membres repartits per 163 països del món? A Catalunya, l’escoltisme mou 17.000 infants, 4.000 caps i 15.000 famílies implicades. Som un moviment amb implantació i empenta, amb una educació que busca formar d’una manera integral nens i nenes que cada setmana van als caus (espai escolta) a aprendre, a jugar i a créixer en el sentit més humà i social. De fet, sempre hi ha un objectiu que busca estar ben empeltats en el lloc on es viu el dia a dia dels agrupaments perquè no podem entendre un agrupament escolta si no és inserit en la vida dels pobles i ciutats on es troba. I tampoc el podem entendre sense la gran feina dels i les joves que de manera desinteressada i gratuïta van acompanyant aquests projectes com a caps. Un exemple que els nostres joves no són sempre el problema de la societat, també són la bona solució.

Però les felicitats no només han de ser per als nens i nenes i joves que fan el cau cada setmana, als estius, a les sortides, als campaments internacionals, a les activitats en bé de la comunitat,... han de ser per a les famílies. És curiós que han estat elles, i no l’administració que desenvolupa les polítiques de joventut (que no vol dir que no ajudin i col·laborin), les que han possibilitat amb el seu esforç, compromís i recursos econòmics que els agrupaments hagin sorgit a molts llocs de Lleida. Voldria referir-me a l’Agrupament Escolta Ivarsenc d’Ivars d’Urgell. Ara fa trenta anys un grup de joves i famílies van veure la necessitat d’oferir, a un poble de poc més de 1.500 habitants, un espai de lleure, de lloc de trobada, d’activitats per oferir als més petits i als joves, per no haver d’anar als pobles grans més propers, com s’havia de fer fins en aquell moment. Un poble que fos autosuficient per dinamitzar d’una manera activa i formativa les noves generacions ivarsenques. Ho van aconseguir i aquests dies ho han celebrat i compartit amb els vilatans que van participar a la festa. Per tots ells, també, FELICITATS!

I deixeu-me regalar-vos a tots una frase de Baden-Powell que ens pot servir a tots i que ens diu “allò que val més la pena és intentar posar felicitat en la vida dels altres”.