La societat dels sèniors

A Espanya l’edat mitjana de jubilació és als 65 anys. Actualment hi ha 10 milions de jubilats i pensionistes (un 20% de la població), i en pocs anys, es preveu que n’hi hagi 14 milions (25% de la població). Aquest important col·lectiu farà canviar paradigmes i seran necessaris nous plantejaments de la societat en general. Estudis mèdics assenyalen que avui les persones de 70 anys tenen les mateixes habilitats físiques i mentals que les persones de 55 anys d’abans. L’actual esperança de vida és de 84 anys de mitjana. Al nostre país hi ha 500.000 persones amb més de 90 anys (un 1% de la població). Les persones jubilades són molt més longeves. Aquests estudiosos encara fan una separació d’aquest grup de jubilats en tres segments d’edat, segons les seves diferents expectatives i necessitats: persones de 65 a 75 anys, de 75 a 85 anys i més de 85 anys.

En aquest col·lectiu de persones jubilades, hi ha aparegut l’anomenada figura “sèniors” que és una persona jubilada que no es considera “població passiva”, sinó que vol, mentre tingui salut, ser proactiu dins de la societat. Volen tenir nous projectes, oferir la seva experiència i el seu talent. Volen ser útils, col·laborar i socialitzar. Tenen aspiracions i ganes d’aprendre. Són gent que s’han jubilat de la feina però no de la vida. La societat hauria d’aprofitar aquest valuós recurs.

Aquest nombrós col·lectiu que formen la “societat dels sèniors” obligarà la resta de societat a generar un debat amb nous plantejaments de futur i amb un canvi de rumb i de model intergeneracional. Implicarà nous enfocaments i modificacions en les despeses socials, en la formació de la gent, turisme, nutrició, esports, prevenció i salut. Sortiran noves entitats associatives que satisfacin les necessitats i serveis d’aquest col·lectiu, de vegades, diferents a les activitats de les “llars de la gent gran” que cal reconèixer aquí la seva gran labor, però que actualment no és suficient per a les expectatives d’aquesta “societat dels sèniors”. També caldrà canalitzar i escoltar les seves propostes i inquietuds. La mateixa administració haurà de preveure pensions flexibles per aprofitar aquest talent i l’experiència de determinats professionals. Les empreses i les institucions hauran de transmetre als seus treballadors i a la ciutadania com afrontar la nova situació de la seva futura jubilació.

Com a conseqüència d’aquesta “societat dels sèniors” segmentats en tres possibles grups d’edat amb situacions d’envelliment actiu, envelliment saludable i envelliment amb dependència o en solitud per l’allargament de la vida, caldrà pensar en models diferents de serveis i de productes tant en habitatges, com en entitats associatives, assistència mèdica, cuidadors, controls digitals i conceptes de les noves residències, tenint en compte sempre els tres segments d’edat dels jubilats per a la seva adaptació i millora de qualitat de vida.

Com a mostra que la societat va canviant en aquest aspecte, dins de la nostra geografia catalana, tenim exemples de jubilats actius que han creat associacions de sèniors amb diferents objectius com pot ser orientar els joves emprenedors, presentar iniciatives socials a entitats locals o sensibilitzar sobre l’edatisme (discriminació per edat) vers la gent gran, entre altres. A la població de Guissona s’ha creat el grup Sèniors Guissona amb 80 persones jubilades de més de 60 anys que amb aquesta reflexió, “els sèniors han de redescobrir la passió per la vida i perseguir els seus somnis. La saviesa i l’experiència dels sèniors són valors per a la societat”, volen ser útils i continuar sent actius per millorar la vida del seu col·lectiu, però també col·laborar amb entitats i institucions locals i comarcals de forma voluntària i altruista en accions socials i altres que puguin sortir.