Què és la literatura?

De moment, només serà la pregunta que un docent planteja i respon en una aula d’institut. Si ets un alumne de primer d’ESO, és probable que sigui la primera vegada que la veus formulada, aquesta pregunta. Si ets el professor que acompanya la resposta, defugir la importància de les primeres vegades acabarà resultant, en el millor dels casos, una mala casualitat. Si el teu alumne no té l’oportunitat de contrastar-te, perquè el teu departament o tu mateix heu decidit que no li cal un llibre de text a l’ús, la mala qualitat dels materials alternatius és un luxe massa car que mai paga qui se’l permet. Per desconeixement? Per manca de criteri? Per deixadesa de funcions? Per un respecte malentès a la llibertat docent? Cada perquè em desespera; és com buscar la boleta que remenen els trilers. L’alumne té les de perdre.

El que es ven a l’aula es compra a l’aula; i la quincalla, com més impune, més dringa. No us caurà cap pont ni se us morirà ningú a la taula d’operacions; només haureu d’assumir un alumne o tants alumnes que caminaran trontollant o una mica més coixos. Però deu ser un mal tan menor, el del mal mestre, que el sistema educatiu ni se’n dol. Si ensenyes llengua i literatura a alumnes de primer d’ESO, he de pensar que saps què és la literatura i com s’ha d’emprar la llengua; si et permeten impartir qualsevol matèria en un centre públic, voldria creure’m que aquesta primera vegada, que em limito a transcriure literalment, seria l’última:

¿Qué es la literatura?

En primer lugar debemos pensar en la literatura como un acto comunicativo, luego, partiendo de esta base la literatura es:

1) El conjunto de obras literarias

2) Una forma de expresión que se aparta del lenguaje común, puesto que su característica principal es la originalidad y la belleza

3) Pretende sorprender al lector

Més trista que sorpresa, se m’escapa una resposta gens literària; poc original, ben lletja:

4) De moment, una matèria barata. L’alumne ja està venut i el subhastador no calla.